dimecres, 2 d’octubre de 2013

CASA PERE LLIBRE


Tipus: Edifici residencial 
Període: 1872
Autor: Domènec Balet i Nadal 
Situació: Passeig  de Gràcia,  24
Estil: Historicisme neoàrab 




La incorporació d'elements de l'art islàmic als edificis barcelonins va ser, desprès d'un periode inicial marcat per l'estil "neoegipci" de procedència francesa, un fenomen generalitzat en la dècada del  1870. Les residencies que les  famílies benestants de la ciutat van  aixecar al  voltant  del  passeig  de Gràcia  intentaven  recrear   ambients exòtics en el seu afany de distinció. Tanmateix, la suposada manca de solidesa conceptual que els pensadors coetanis van atribuir al "neàrab" en contraposició a altres estils més nostrats, com el neogòtic, va derivar en el menyspreu que injustament va patir  durant molt de temps. La desconsideració per la vàlua d'aquest patró estètic  va motivar   tota mena de destruccions de la que només parcialment  s'ha  salvat  la Casa Pere llibre. Avui en dia podem afirmar que aquest edifici és un dels pocs exemples de  residències neoarabs que resta en peus a la ciutat.



Del conjunt arquitectònic projectat pel mestre d'obres Domènec Balet en 1871 només sobreviu la Casa Pere Llibre que juntament amb la casa Vilomara - avui  en dia  desapareguda- formaven un passatge al fons del qual es trobava el Teatre Espanyol  -malauradament enderrocat en 1889-. L'actual façana de la casa Pere Llibre,  la que fa cantonada amb el passeig de Gràcia, és el resultat de la remodelació a l'any 1872 d'un edifici precedent  i la seva façana lateral,  la que dona al passatge, és fruït de la modificació  realitzada en 1896 per Pere Bassegoda Mateu. Tanmateix aquestes obres i d'altres, com la remunta posterior de dos pisos, no van alterar substancialment l'estil neoàrab de l'edifici a diferència del que va succeir amb les reformes dels baixos portades a terme  per Pere Benavent de Barberà en 1950 i en 1962, que van fer desaparèixer els elements originals per l'actual decoració estil  "art decó".
Les façanes (tant l'exterior com  la del  passatge) son  revestides d'una decoració  profusa de formes suggeridores de l'arquitectura islàmica perquè,  entre altres motius,  resultava econòmic. En  efecte,  les formes  produïdes en  sèrie (Com  ara els plafons de terra cuita o  de guix decorats amb  motius geomètrics i les baranes de forja dels balcons) o,  simplement,   composades a partir d'elements seleccionats pel  seu dibuix i  color  (com  es el  cas de la de les rajoles)  donen una idea de l'abaratiment  de la construcció gracies a la vesant  industrial de les arts aplicades  amb  resultats ostentosos. Aquest ,  sens dubte,  va ser  un  motiu  de pes a l'hora d'optar  pel  llenguatge plàstic neoàrab.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada