dijous, 2 de gener del 2014

CASA BRUNO CUADRÓS


Tipus: Edicifi  residencial
Data: 1883-85
Autor: Josep Vilaseca (1848-1910)
Situació: Rambla,  82
Estil:  Japonista
L'any  1883, l'arquitecte Josep  Vilaseca rep l'encàrrec de reformar l'edifici construït en  1858 i adequar els seus baixos als requeriments d'una botiga especialitzada en la venda de paraigües.  Eren els anys previs a la celebració  de l'Exposició Universal  de 1888 i els arquitectes barcelonins estaven capficats en la recerca   de l'estil  que havia de caracteritzar les construccions "modernes". La casa Bruno  Cuadrós, anomenada popularment la casa dels paraigües,  n'és l'exemple.

Fruït  de la reforma és l'original  decoració  de regust  oriental  de la façana. En la seva particular  aposta per  la recerca d'un estil  "modern" Josep  Vilaseca combina tota classe  d'elements arquitectònics de tipus "neo". En la columnata de la galeria superior i  balcons del  segon  pis s'aprecien les referències neoegipcies,  en la façana sobresurten  les ombrel·les i  ventalls de foneria d'inspiració  xinesa i   la botiga, en  la part  inferior de l'edifici,  destaca pels plafons de fusteria i vitralls pintats amb motius extrets directament d'estampes  japoneses.  Tanmateix  l'element  decoratiu més vistós és,  sense cap  mena de dubte,  el  drac  xinés de ferro  forjat  de la cantonada que  sosté un fanal  del  qual  penja un  paraigua.


         
 Josep  Vilaseca estudià arquitectura a Madrid  i des de 1874 exercí de professor de l'Escola d'Arquitectes de Barcelona fins a la seva mort.  President  de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i  amic de Lluis Domènech i  Muntaner,  va tenir notable influència entre els partidaris de portar més lluny l'eclecticisme  historicista fins el  punt  que se'l  pot  considerar  un dels més importants representants de  l'art  Noveau  a Catalunya. De fet,  en les  seves obres resta sense resoldre la tensió  entre l'ús decoractiu  d'elements  arreplegats de diferents tradicions arquitectòniques i  l'experimentació  amb  aquest  mateixos elements com  a mitjà per a desenvolupar noves formes. Un  repàs de la seva trajectòria professional a través dels seus edificis més  emblemàtiques denota una progressió segons  la selecció arbitraria d'estils històrics dictada per la moda del  moment: Taller  dels  pintors Masriera (Neoclàssic), Industria Francesc Vidal  (Neogòtic), Arc  de Triomf (Neomudejar) i  Casa Bruno  Cuadres (Japonisme).

La reforma de la casa Cuadres realitzada sota la seva direcció  representa un  dels exemples més reeixits de japonisme en l'arquitectura barcelonina.  Els esgrafiats copiant  estampes japoneses  i  els caràcters Kanji (grafia d'origen  xinés que s'utilitza a l'escriptura japonesa  junt amb els sil·làbics KatakanaHiragana) son  un  clar  exponent  de l'influencia que  l'Extrem  Orient  exercí a la Catalunya de  finals del  segle XIX. Tanmateix cal  tenir en compte que els esgrafiats que es poden  veure avui  en  dia no  son  els originals de Vilaseca ja que a l'any 1915 van ser  substituïts per un altres atribuïts a Vilaró. 
Per  últim destacar que en la darrera restauració  de 1981  amb  el  propòsit  d'enquibir  en els baixos una oficina bancària es va introduir,  en  la cantonada de l'edifici,  una reproducció  de la pintura la flamarada  (1918)  de Uemura Shôen, conservada en el Museu Nacional  de Tokyo    



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada