diumenge, 3 de gener de 2016

CASA SENSAT PAGES


Tipus: Casa d'Estiueig 
Periode: 1900-1901
Autor: Pere Andreu
Situació: Passeig Prat de la Riba,  16 
                    El Masnou   
Estil: Neoàrab



L’actual  casa de Cultura del  Masnou   està  ubicada en  un  immoble   de planta baixa i  dos pisos  que  ocupa una  parcel·la d’uns  120 m  a  primera línia de  mar.  A tocar  a un altre edifici per la banda dreta,  la  seva façana  dona a tres carrers  de manera que  des del punt  de vista estètic el  seu interès radica  en  la  ornamentació  exterior.    

El  primer  propietari,   Jaume Sensat i Sanjuan,   procedia d’una família marinera de llarga tradició  a la vila  i va comandar el seu propi vaixell durant una dècada fins que s’instal·là a Buenos Aires, on va fer fortuna com a agent de borsa. Casat amb Rosa Pagès i Orta, va tornar al Masnou per convertir  una construcció  precedent  en  residencia d’estiueig, ja  que la major part de l’any el matrimoni vivia en un pis del palau de Manuel Malagrida i Fontanet – un  indià enriquit  amb la fabricació de tabac a l’Argentina– al passeig de Gràcia de Barcelona.


El  projecte de remodelació  està signat per  Pere Andreu,  conegut al  Manou  per haver  erigit algunes  de les cases d’estiueig  més afamades de la vila: Per exemple,  La casa Roig  (1902),  La casa Oliveres (1903),  la casa Palau (1908) o La Casa Fàbregas- Pagès (1908) son dissenyades i  construïdes per aquest mestre d’obres local. Tanmateix la casa Sensat -Pagès suposa una innovació estilística respecte a la tipologia neoclàssica de les residencies  esmentades. En aquest  cas Pere  Andreu  va voler deixar  palès el  gust per  l’arquitectura islàmica  del  propietari,  que havia residit  dos any a Egipte. Per tal de satisfer  el seu desig planeja un edifici seguint  les pautes de  models  historicistes preexistents a Barcelona, es a dir,  s’inspira en exemples en  els que la filigrana neoàrab ha  abandonat  la intimitat dels espais interns per conquerir  la façana, tot i que moderant el decorativisme, ampul·lós i  afectadament  teatral,  del  primer Orientalisme. En  efecte,  l’exterior de l’edifici concentra la riquesa ornamental  en la que destaquen:  d’una banda,    la  tribuna- mirador  de la cantonada, amb  arcs lobulats i  coberta d’escates de ceràmica vidriada;   d’altra banda,  la combinatòria d’estucats  blanc i  rosat ,  motiu pel qual la residència d’aquells Indians és  també coneguda amb  el  nom  de   “Villa Rosa”.   l’interior  es conserven  gran  part de les pintures murals que cobrien parets i sostres ,  com  també els arrimadors de Cerámica  i  els hidràulics del primer  pis,  alguns models dels quals apareixen al  catàleg  de paviments de la fàbrica reusenca  Mosaics Llevat.   

L'any 1964  Maria del Carme Planas i Sensat, que va heretar la casa a la mort del matrimoni sense descendència, la deixa en testament a l'Ajuntament amb la condició que es destinés a usos culturals. El  1975 s'hi van instal·lar la Fundació Sensat-Pagés i  altres entitats  motiu  pel  qual l’edifici  pateix  modificacions que van acabar  alterant  la seva  fisonomia.           

El  1981  l’Ajuntament  decideix convertir-lo en equipament públic declarant  la casa  Sensat Pages  Bé Cultural d’Interès  Local  i  requerint  a la Diputació  de Barcelona la seva implicació per restaurar-la. Les obres per recuperar el  seu  aspecte  original  executades  entre 1989 i 1993 van  ser  dirigides per l’Arquitecte Claudi  Araño.  Avui  dia la planta baixa  acull  l'Oficina de Turisme  i  una sala  d'exposicions temporals,  i a la primera planta s’hi  exposen les obres més destacades de la col·lecció municipal d'art, procedent en gran part de la donació feta per Emilio José Sala Barbarà en  1969.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada