Periode: 1900-1901
Autor: Pere Andreu
Situació: Passeig Prat de la Riba, 16
El Masnou
Estil: Neoàrab
L’actual casa
de Cultura del Masnou està
ubicada en un immoble de
planta baixa i dos pisos que ocupa una
parcel·la d’uns 120 m a primera línia de mar. A
tocar a un altre edifici per la banda dreta, la seva
façana dona a tres carrers de manera que
des del punt de vista estètic el seu interès radica en
la ornamentació exterior.
El
primer
propietari, Jaume Sensat i
Sanjuan, procedia d’una família marinera de llarga
tradició a la vila i va comandar el seu propi vaixell durant una
dècada fins que s’instal·là a Buenos Aires, on va fer fortuna com a agent de
borsa. Casat amb Rosa Pagès i Orta, va tornar al Masnou per convertir una construcció precedent en residencia d’estiueig, ja que la major part de l’any el matrimoni vivia
en un pis del palau de Manuel Malagrida i Fontanet – un indià enriquit amb la fabricació de tabac a l’Argentina– al
passeig de Gràcia de Barcelona.
El projecte de
remodelació està signat per Pere Andreu,
conegut al Manou per haver
erigit algunes de les cases
d’estiueig més afamades de la vila: Per exemple, La
casa Roig (1902), La casa Oliveres (1903), la casa Palau (1908) o La Casa Fàbregas-
Pagès (1908) son dissenyades i
construïdes per aquest mestre d’obres local. Tanmateix la casa Sensat -Pagès
suposa una innovació estilística respecte a la tipologia neoclàssica de les residencies
esmentades. En aquest cas Pere
Andreu va voler deixar palès el
gust per l’arquitectura islàmica del
propietari, que havia
residit dos any a Egipte. Per tal de
satisfer el seu desig planeja un edifici
seguint les pautes de models historicistes preexistents a Barcelona, es a
dir, s’inspira en exemples en els que la filigrana neoàrab ha abandonat
la intimitat dels espais interns per conquerir la façana, tot i que moderant el
decorativisme, ampul·lós i afectadament teatral, del
primer Orientalisme. En
efecte, l’exterior de l’edifici
concentra la riquesa ornamental en la que destaquen: d’una banda,
la tribuna- mirador de la cantonada, amb arcs lobulats i coberta d’escates de ceràmica vidriada; d’altra banda, la combinatòria d’estucats blanc i
rosat , motiu pel qual la residència d’aquells Indians és també coneguda amb el
nom de “Villa
Rosa”. l’interior es conserven
gran part de les pintures murals
que cobrien parets i sostres , com també els arrimadors de Cerámica i els
hidràulics del primer pis, alguns models dels quals apareixen al catàleg
de paviments de la fàbrica reusenca Mosaics Llevat.
L'any
1964 Maria del Carme Planas i Sensat,
que va heretar la casa a la mort del matrimoni sense descendència, la deixa en
testament a l'Ajuntament amb la condició que es destinés a usos culturals. El 1975 s'hi van
instal·lar la Fundació Sensat-Pagés i
altres entitats motiu pel
qual l’edifici pateix modificacions que van acabar alterant
la seva fisonomia.
El 1981 l’Ajuntament
decideix convertir-lo en equipament públic declarant la casa Sensat Pages Bé Cultural d’Interès Local i requerint
a la Diputació de Barcelona la
seva implicació per restaurar-la. Les
obres per recuperar el seu aspecte
original executades entre 1989 i 1993 van ser dirigides per l’Arquitecte Claudi Araño. Avui
dia la planta baixa acull l'Oficina de Turisme i una
sala d'exposicions temporals, i a la primera planta s’hi exposen les obres més destacades de la
col·lecció municipal d'art, procedent en gran part de la donació feta per
Emilio José Sala Barbarà en 1969.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada