divendres, 4 d’octubre de 2019

BALNEARI VICHY CATALAN





Tipus:  Edifici d’esbarjo
Període: 1898-1904
Autor: Gaita Buïgas i Moravà
Situació: AV. Doctor Furest i  Roca,  32
                Caldes de Malavella
Estil: Esteticisme oriental


 
El balneari és un edifici aïllat del nucli urbà de Caldes de Malavella, configurat per dos eixos en angle recte, d'estil modernista , tot i que amb una decoració d’influència arabitzant, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El Dr. Furest i Roca es va interessar per les virtuts de les aigües termals de Caldes de Malavella fins el punt que entre 1880 i 1881 va comprar els terrenys que contenien un brollador. Quan en  1883 foren declarades d'utilitat pública va iniciar el procés d'envasament i comercialització  i al mateix temps que va projectar un gran balneari per treure’n profit. Si bé la part inicial de les instal·lacions anà a càrrec del mestre d’obres Francesc Salvat, la part més vistosa i monumental de l’edifici va ser l’ampliació que emprengué Gaita Buïgas en 1898. 



Abans de continuar caldria matisar un parell de qüestions en relació a aquest arquitecte i  l’estil del balneari Vichy català. Gaietà Buïgas  nasqué a Barcelona en 1851 i és l’iniciador d’una coneguda nissaga d’arquitectes: Pare de Carles Buïges i Sants, artífex de la font  màgica de Montjuic,  i  l’oncle  d’Eduard  Mª Balcells  i  Buïgas ,  autor  de la casa Tosquella  de filiació Orientalista . En Gaità Boïgas va cursar estudis en  l'escola superior d'arquitectura de Madrid, però  interrompre’ls per tal de participar en la Tercera Guerra Carlina entre el 1873 i el 1877 com a coronel d'enginyers de l'exèrcit carlí. Després d'una estada a França i Itàlia ingressà a l'escola d'arquitectura de Barcelona on acabà la carrera el 1879. Posteriorment, fou  diputat provincial pel districte de Vic – Berga,  exerceix d’arquitecte municipal de diversos  ajuntaments  catalans  entre 1879 i 1892 i es anomenat  l’arquitecte en cap  de les obres del  manicomi de Sant Boi de Llobregat. Pel seu monument a Colom, fet coincidint amb l'Exposició Universal de 1888, va obtenir la medalla d'or de l'esmentada exposició ,  entre altres distincions. Va  tenir una àmplia activitat en la seva maduresa a l'Argentina i l'Uruguai. El 1903 s'instal·là a Buenos Aires i començà a presentar-se a concursos. A finals del mateix any començà a actuar a Montevideo on entre 1904 i 1907 construiria el "Banco Popular" entre altres edificis. Retornà d'Amèrica el 1913 i morí a Barcelona de 1919.
La remodelació  del  Balneari  correspon a una etapa anterior a la seva estada professional  a America del  Sud  i esta influïda pels companys i professors de carrera, com Elies Rogent, Antoni  Gaudí, Domènech  i  Montaner o Puig i Cadafalch  aleshores capficats en  la recerca del  llenguatge formal  que havia de caracteritzar  les construccions “modernes” . 


Gaieta Boïgas, l’arquitecte que va dotar de personalitat a aquest edifici, es mogué sempre  emparat en eclecticisme que en aquest cas es fa patent en la combinació de l’estil neomudejar , constatable pels arcs de ferradura apuntats amb alternança de dovelles vermelles i color pastel, amb altres elements que no tenen res a veure’n  com ara el gran arc el·líptic de l’entrada principal.  



La construcció més important , de planta rectangular, tota ella ornada amb arcs de ferradura es delimitada per sis torres: una en cadascuna de les quatre cantonades i un altre parell amb terrats balustrats com a teulada que flanquegen una imponent entrada amb arc el·líptic una gran escala.  Si bé el conjunt de l’edifici te dos nivells , en aquest cos central se n’afegeix un de més .  Perpendicular a la part posterior n’hi ha un altre cos consistent en una galeria coberta amb arcs de ferradura i columnes de fust llis, d’aspecte més senzill. Annex al balneari, hi ha una capella d'estil modernista que dóna a un pati interior. L'edifici està envoltat per un ampli jardí i una font que rememora la font dels lleons de l'Alhambra de Granada

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada