Període:
1898-1904
Autor:
Gaita Buïgas i Moravà
Situació:
AV. Doctor Furest i Roca, 32
Caldes
de Malavella
Estil: Esteticisme
oriental
El Dr. Furest i Roca
es va interessar per les virtuts de les aigües termals de Caldes de Malavella fins
el punt que entre 1880 i 1881 va comprar els terrenys que contenien un brollador. Quan en 1883 foren declarades d'utilitat
pública va iniciar el procés d'envasament i comercialització i al mateix temps que va projectar un gran
balneari per treure’n profit. Si bé la part inicial de les instal·lacions anà a
càrrec del mestre d’obres Francesc Salvat, la part més vistosa i monumental de
l’edifici va ser l’ampliació que emprengué Gaita Buïgas en 1898.
Abans de continuar
caldria matisar un parell de qüestions en relació a aquest arquitecte i l’estil del balneari Vichy català. Gaietà
Buïgas nasqué a Barcelona en 1851 i és l’iniciador
d’una coneguda nissaga d’arquitectes: Pare de Carles Buïges i Sants, artífex de
la font màgica de Montjuic, i l’oncle
d’Eduard
Mª Balcells i Buïgas ,
autor de la casa Tosquella de filiació Orientalista . En Gaità Boïgas va
començar els estudis en l'escola superior
d'arquitectura de Madrid, però aviat va interrompre’ls
per participar en la Tercera Guerra Carlina, entre el 1873 i el 1877, com
a coronel d'enginyers de l'exèrcit carlí. Després d'una estada a França i
a Itàlia ingressà a l'escola d'arquitectura de Barcelona on acabà la carrera el
1879. Posteriorment, fou diputat
provincial pel districte de Vic–Berga, també
exercí d’arquitecte municipal de diversos ajuntaments catalans entre 1879 i 1892 i fou anomenat l’arquitecte en cap de les obres del manicomi de Sant Boi de Llobregat. Pel seu
monument a Colom, que erigí coincidint amb l'Exposició Universal de 1888, va obtenir
la medalla d'or de l'esmentada exposició ,
entre altres distincions. Va tenir una àmplia activitat en la seva maduresa
a l'Argentina i l'Uruguai. El 1903 s'instal·là a Buenos Aires i començà a
presentar-se a concursos. A finals del mateix any començà la seva carrera professional a Montevideo
on construirà, entre 1904 i 1907, el célebre "Banco Popular" entre altres
edificis. Retornà d'Amèrica el 1913 i morí a Barcelona de 1919.
La
remodelació del Balneari
correspon a una etapa anterior a la seva estada a America del
Sud i esta influïda pels companys
i professors de carrera, com Elies Rogent, Antoni Gaudí, Domènech i
Montaner o Puig i Cadafalch
aleshores capficats en la recerca
del llenguatge formal que havia de caracteritzar les construccions “modernes” .
Gaieta Boïgas, l’arquitecte
que va dotar de personalitat a aquest edifici, es mogué sempre emparat en l'eclecticisme
que en aquest cas es fa patent en la combinació de l’estil neomudejar , constatable
pels arcs de ferradura apuntats amb alternança de dovelles vermelles i color pastel,
amb altres elements que no tenen res a veure’n com ara el gran arc el·líptic de l’entrada
principal.
La construcció més
important , de planta rectangular, és tota ella ornada amb arcs de ferradura i
delimitada per sis torres: una en cadascuna de les quatre cantonades i un altre
parell amb terrats balustrats, flanquegen una imponent entrada
amb arc el·líptic una gran escala. Si bé
el conjunt de l’edifici te dos nivells , en aquest cos central se n’afegeix un de
més . Perpendicular a la part posterior
n’hi ha un altre cos consistent en una galeria coberta amb arcs de ferradura i columnes
de fust llis, d’aspecte més senzill. Annex al balneari, hi ha una capella
d'estil modernista que dóna a un pati interior. L'edifici està envoltat per un
ampli jardí i una font que rememora la font dels lleons de l'Alhambra de
Granada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada