Fins ara ens hem mogut dins dels límits cronològics i conceptuals que van del sorgiment del historicisme a la consolidació del noucentisme i que, de retruc, marquen el inici i l'ocàs de l'arquitectura orientalista. Les darreres edificacions en les que podem rastrejar a Barcelona la petjada d'aquesta estètica ens retrau a les acaballes de la dècada dels anys 20 del segle passat.
Ara bé, cal recordar que l'èxit de l'arquitectura orientalista a la nostra ciutat a finals del XIX i principis del XX es degué en gran mesura a la construcció de residències per part de la burgesia . Els propietaris eren aleshores conscients de la distinció social i del pestigi que expressaven els projectes arquitectònics d'una fastuositat directament proposrcional als ingents recursos que acumulaven. La tipologia d'edificis residencials d'aquella època és la demostració tangible del poder polític, econòmic i social assolit per la burgesia durant la restauració monàrquica i, d'altra banda, de l'atracciu que va respresentar pels arquitectes un camp professional que els va permetre exhibir la seva sensibilitat artística i els seus coneixements tècnics sense l'encotillament de l'Academicisme. Això explica que el declivi de l'arquitectura residencial originés la caiguda de l'Orientalisme arquitectònic i que el canvi de tendència induït pel racionalisme el condemnés a l'oblit en instaurar una tipologia nova d'edificis funcionals, precusors del sentit pràctic i de la senzillesa de les estructures oposat a l'ornament evocador de fantasies pretesament alliberadores.
 | |
| Café -restaurant Arabia en ciutat Vella |
Tanmateix, si bé es cert que l'Orientalisme definit com a estil arquitectònic es desdenvolupa i decau en un període determinat, també es cert que les imategs estètiques que produí han perdurat en l' imaginari col·lectiu. Les evocacions orientalistes que avui s'escampen arreu de Barcelona apunten a una necessària revisió del concepte. Nascut de la mirada romàntica vers les cultures que Occident desconeixia, des dels dominis de l'Islam fins el Japó, l'Orientalisme ha revisculat actualment amb la complicitat dels immigrants procedents precisament d'aquella part del món. Son els nouvinguts els que han brandat de nou la bandera de l'Orientalisme amb la finalitat d'aconseguir "visibilitat social", es a dir, mostrar elements d'identificació per forçar el seu reconeixement per part dels autòctons. Així l'Orientalisme, en tant que mitificació dels oriüns d'aquelles cultures llunyanes i desconegudes, ha esdevingut un reclam de la seva prèsencia a Barcelona.
 |
| L'Apotheke del bar Ocaña de la Plaça Reial |
Per aquest motiu la decoració de gust oriental, lligada a l'evocació de paradisos exòtics, reapareix en el interior d'un grapat de negocis que es vinculen amb països de tradició islàmica i de l'extrem Orient . Ens referim a restaurants, botigues de queviures o de complemets per la dansa oriental en les quals l'estètica constitueix la seva carta de presentació.
 |
| El tablao Cordobés en la Rambla 35 |
En resum, l'Orientalisme és un terme ambigu que s'ha d'entendre com el resultat de corrents contraposades, pero que segueix alimentat per determinades fantasies construides des d'Occident. En Arquitectura L'Orientalisme d'avui dia no es pot considerar un revival de estils decimonònics ja que conviu, i es influit per força, amb el canvi de paradigma introduït pel racionalisme arquitectònic. Per tant el concepte ha guanyat complexitat i les ficcions sobre les quals es sustentava han donat lloc a noves versions de la "nostalgia pel paradís perdut" o "la sensualitat reivindicada davant de la modernitat" característic de l'Orientalisme dels primers temps.
 |
| Restaurant la Mamounia del carrer València a l'Eixample |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada