PANTEO FAMÍLIA ALBAREDA

Tipus: Conjunt  funerari

Període: 1898-1904

Autor: Leandre Albareda i  Petit i  Antoni  Rovira i Rabassa

Situació: Cementiri  de Montjuic.  Agrupació  5a,  nº1

Estil:  Neoegipci

Pel que fa a la utilització de l’obelisc, exponent de la tipologia de construccions funeràries d’estil neoegipci, LeandreAlbareda i Petit ens torna oferir un dels millors exemples que poden trobar a Barcelona: El seu panteó familiar, que construeix el 1889,  en un terreny del cementiri de Montjuic que ell mateix va dissenyar , en col·laboració amb l’arquitecte Antoni Rovira i Rabassa , acadèmic de la de Belles arts de Barcelona, catedràtic de l’ecola Superior d’Arquitectura fundada en 1875 , autor de molts dels mercats municipals ( com per exemple, Barceloneta, Concepció o Sant Antoni)  i de l’antiga seu del Banc de Barcelona, actual Museu de la Cera.. Emplaçat damunt d’un promontori, amb unes vistes espectaculars sobre el port de Barcelona, l’obelisc s’erigeix damunt d’una base troncopiramidal, en el centre d’una plaça circular a la qual s’hi accedeix per una escalinata, ornat amb baix-relleus de flors que van ser cisellats pel prestigiós escultor Manuel  Fuxà i Leal (1850-1927). Presideix el conjunt un àngel sedent de marbre, vestit a la manera clàssica, obra de Josep Campeny i Santamaria (1858-1922), que empunya en una mà la palma de la victòria sobre la mort i en l’altra les flors de cascall o dormidora, símbol del somni etern.  

De l’ elecció de l’obelisc, un element de clara filiació egípcia, es desprèn una declaració d’intencions : D’una banda, de caràcter programàtic i, de l’altra banda, de caràcter commemoratiu . Pel que fa a la primera, la forma estilitzada de l'obelisc, degut a la intenció d'aconseguir la major alçada possible partint d'una basa quadrada relativament petita, sembla voler excitar la mirada cap el cel , el put d’arribada desprès de la mort , on l’ànima del creient  trobarà  la seva merescuda recompensa. En canvi la segona , la commemorativa, persegueix fer remembrança de la vida i l’obra del difunt de manera que aquest panteó , com tants altres dels prohoms d'aquell temps, transcendeix l'exclusiva intencionalitat religiosa per esdevenir un eina de propaganda ideològica. L’obelisc, en aquest cas, ret homenatge  a qui va concebre i promoure el recinte sagrat de Montjuic.