diumenge, 23 de març de 2014

PAVELLÓ DE LA TORRE CASTANYER





Tipus:  edifici  lúdic   
Període:  1888
Autor:  (?)
Situació:  Passeig  de Sant  Gervasi, 15   
Estil: Neoàrab 



En el passeig  de Sant Gervasi  no  passa inadvertida  una edificació  de petites dimensions  que envaeix el  traçat de l’antiga carretera de Barcelona. Adjacent  a la  reixa que delimita el jardí  de la Torre Castanyer i sovint considerat, erròniament, la porteria del col·legi Jesús i  Maria, aquesta construcció  d’estil  neoàrab  fou el  resultat  d’una extravagància que reportà en el seu moment importants beneficis a qui  la va promoure.   
El 17 de maig de 1888 la família Reial arriba a Barcelona per assistir als actes inaugurals de l’Exposició Universal. Però degut a que el Palau Reial ha quedat malmès per un  incendi la reina regent Maria Cristina i els seus fills, les infantes Mercedes i Maria Teresa i el Princep Alfons XIII,  s'han d’instal·lar provisionalment a l’Ajuntament  de la ciutat. És tracte d’una solució de compromís que resulta força incomoda pels més petits de la família reial ja que l’atapeïda agenda d’actes i la rigidesa del protocol  mantenen permanentment ocupada a la  seva mare, la reina regent. Per aquest motiu es considera convenient allunyar-los de l’enrenou dels  compromisos oficials i portar-los a un lloc on es poguessin entretenir sense l'atenció de  la seva mare. La Torre castanyer és l'indret escollit i els seus propietaris,  la família Jover i Vidal, accepten cofois la sol·licitud de convertir  la seva finca en  l’espai de joc de les infantes i el Princep borbons. En un temps record  aixequen un pavelló de 50 metres quadrats en un extrem del  jardí que, de retruc,  delimiten amb el reixat ornamental que encara  es pot veure avui dia.    


El  pavelló de jocs és d’estil neoàrab com la majoria de construccions  d’aquesta època  destinades a l’esbarjo. A  Madrid l’aristocràcia optava pel Neoclassicisme acadèmic per dotar a les seves residencies un to solemne i decorós d’acord  al  caràcter nobiliari i el “prestigi” exigit a la cort monàrquica, però  a Barcelona la burgesia prefereix els estils exòtics més adients a la realitat que estava modelant  l’activitat industrial. Els llenguatge arquitectònics que es succeeixen en la segona meitat del segle XIX, des dels historicismes “neo” fins l’eclecticisme cosmopolita de l’art  noveau, van ser eficaços a l’hora de dotar  d’una estètica pròpia i diferenciada a la burgesia esdevinguda classe dominant. Aquests  llenguatges arquitectònics  arrenquen del  revisionisme romàntic del “gust” característic de l’aristocràcia nobiliària i respon a la necessitat de la burgesia d’exhibir sense pudor,  a l’estil dels “nous rics”, el poder i la riquesa que anava acumulant. Per  això,  el pavelló  de jocs és concebut  com un  conjunt integral  de manera que el  “pintoresquisme”  de la decoració  neoàrab  no es limita als espais privats sinó que abasta també la façana. En el interior, sobresurten  els arrambadors de ceràmica vidriada, els esgrafiats policromats de les parets i l’enteixinat amb  mocàrabs mentre que a l’exterior  els  arcs de ferradura polilobulats i les columnes de fust llist lliguen inequívocament amb un ambient  que recorda l’Alhambra. 

El  7  de juny la reina regent  Maria Cristina i els seus fills tornen a la Cort reial.  Només van utilitzar el pavelló unes setmanes, però en agraïment a l’atenció   rebuda  la reina regent va atorgar a la família Jover i Vidal el marquesat  de Gelida.  Més endavant  quan   la torre Castanyer  va passar  a mans d’Eusebi Güell  López, el mecenes  de Gaudi, i Maria Consuelo  Jover Vidal, el pavelló  es va destinar a habitacle del servei domèstic. Desprès va fer la funció de traster  i  es va anar degradant oblidat per tothom  fins fa dos anys que ha estat  rehabilitat per  02 Basso Arquitectes.  Aquest estudi de disseny  va arribar  amb  un  acord amb  els propietaris per restaurar el pavelló i convertir-lo en  el  seu  despatx  i,  també,   en la seu  d’Ecoespace,  entitat  de projectes  de rehabilitació d'edificis antics entre altres funcions,  creada per ells mateixos.   


4 comentaris:

  1. https://picasaweb.google.com/serrahana/JuanBSerraIMartinez#5206471744168186290
    Aquesta casa va ser contruïda per l'arquitecte barceloní Joan B. Serra Martinez de Barcelona l'any 1913 a Barcelona.
    serrahana@yahoo.es

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Desconec l'existència d'aquesta casa. T'estaria molt agraït si em poguessis donar informació sobre ella. Tinc els meus dubtes que l'autor fos en Joan Baptista Serra Martinez qui dissenyà la reformà de la Casa Vicenç - projectada per un Gaudí jove influenciat per una estètica orientalitzant- en la dècada dels anys 20 del segle passat. Penso que la seva obra arquitectònica és d'una època posterior a la corrent historicista neoàrab a la que pertany la casa Garcia Faria de la fotografia que hi adjuntes.

      Suprimeix
  2. El padre de mi abuelo fue cartógrafo y realizó varios planos de Barcelona en siglo XIX y seguramente hubieron conexiones con Garcia Faria por su trayectoria urbanística. http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-221.htm

    "Una vez jubilado, se trasladó de nuevo a Barcelona, donde murió el 19 de septiembre de 1927, a la edad de 69 años, en la casa que años antes él mismo había construido y que puso por nombre villa Rosita, situada en la calle Príncipe de Asturias nº 15. La casa
    sería destruida años después."

    ResponSuprimeix
  3. orgullosademiciudad.blogspot.com/.../el-...

    ResponSuprimeix