divendres, 22 de novembre de 2013

PALAU D'ALFARRÀS


Tipus:  Edifici  residencial
Període: 1853
Autor:    (?)
Situació:  Parc del  Laberint  d’Horta
Estil:  Neoàrab




Aquest  casalot  associat als   jardins d’Horta  -tal  vegada els més antics i  majestuosos de la ciutat-   ha estat durant  molts anys  la residència particular  d’una de les famílies més poderoses de Catalunya. 

En la segona meitat del segle XVIII el noble barceloní Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, sisè marqués de  Llupià, va casar-se amb Teresa de Ribes i d'Olzinelles, pubilla del darrer RibesVallgornera, llinatge que des de 1702  posseïa el títol  de Marques d’alfarràs que li  havia concedit  Felip V.  Desvalls, un cop convertit en marques consort  d'Alfarràs, s’establí  a Horta en una les propietats vinculades al títol nobiliari.  En aquest indret construí, a partir  d’una torre de defensa del  segle XI, un palau que més endavant,  probablement al voltant  de 1853, es va reformar  esdevenint  un  dels  primers exemples d’arquitectura orientalista
a Barcelona.


Els elements  d’estil   neoàrab  son  encara visibles  malgrat  l’estat  ruïnós de l’edifici. El  revestiment   de la façana,  tot i  el  seu deteriorament,  deixa  entreveure  esgrafiats de motius vegetals i  l’arc de ferradura de la porta principal, amb  un  doble intradós, és encara  digne d’admiració.




La família Desvalls va mantenir  la propietat  fins l'any 1967 quan va ser permutada amb l'Ajuntament de Barcelona, el qual inicià un projecte de millora del jardí per donar-li un ús públic. Tanmateix el palau es va deixar a banda i,  malgrat  les promeses reiterades de reformar l’edifici per convertir-lo  en la seu  del  Institut  Municipal  de  Parc i  Jardins, mai   no  s’han realitzat  les obres necessàries  per a la seva conservació.  A partir de 1986 s'hi instal•la l'Escola Taller de Rehabilitació del Patrimoni de Barcelona  i en   1994 es condiciona  una ala de l’edifici per acollir  una escola de jardineria de Parcs i Jardins i una biblioteca.  Tanmateix,  la resta de l’edifici es continua  degradant  sense remei  i  actualment  presenta un  estat  ruïnós que ha denunciat el col•lectiu Agudells –el  grup ecologista que va encapçalar la lluita  contra la tala d’alzines per construir la nova muntanya russa del Tibidabo–  i  al qual  li  donen suport   les associacions de veïns d’Horta. 


Tot i  que  es reconeix el valor patrimonial del  Palau  - en  els seus patits  s’hi han   rodat escenes de pel•lícules com per exemple "La ciutat dels prodigis" i "El perfum"-  continua deteriorant-se a l’espera d’un  projecte que el  rescati  del  seu  abandonament.  Els veïns suggereixen que s’hi instal•li el centre d’interpretació del parc de Collserola, i fins i tot la seu de Medi Ambient de l’Ajuntament,  però  l’elevat  cost  de la reforma manté aturada,  de moment,  qualsevol  decisió  sobre el  seu futur .






Cap comentari:

Publica un comentari