Període: 1853
Autor: (?)
Situació: Parc del Laberint d’Horta
Estil: Neoàrab
Aquest casalot associat als jardins d’Horta -tal vegada els més antics i majestuosos de la ciutat- ha estat durant molts anys la residència particular d’una de les famílies més poderoses de Catalunya.
En la segona meitat del segle XVIII el noble barceloní Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, sisè marqués de Llupià, va casar-se amb Teresa de Ribes i d'Olzinelles, pubilla del darrer RibesVallgornera, llinatge que des de 1702 posseïa el títol de Marques d’alfarràs que li havia concedit Felip V. Desvalls, un cop convertit en marques consort d'Alfarràs, s’establí a Horta en una les propietats vinculades al títol nobiliari. En aquest indret construí, a partir d’una torre de defensa del segle XI, un palau que més endavant, probablement al voltant de 1853, es va reformar esdevenint un dels primers exemples d’arquitectura orientalista
a Barcelona.
Els elements d’estil neoàrab son encara visibles malgrat l’estat ruïnós de l’edifici. El revestiment de la façana, tot i el seu deteriorament, deixa entreveure esgrafiats de motius vegetals i l’arc de ferradura de la porta principal, amb un doble intradós, és encara digne d’admiració.
La família Desvalls va mantenir la propietat fins l'any 1967 quan va ser permutada amb l'Ajuntament de Barcelona, el qual inicià un projecte de millora del jardí per donar-li un ús públic. Tanmateix el palau es va deixar a banda i, malgrat les promeses reiterades de reformar l’edifici per convertir-lo en la seu del Institut Municipal de Parc i Jardins, mai no s’han realitzat les obres necessàries per a la seva conservació. A partir de 1986 s'hi instal•la l'Escola Taller de Rehabilitació del Patrimoni de Barcelona i en 1994 es condiciona una ala de l’edifici per acollir una escola de jardineria de Parcs i Jardins i una biblioteca. Tanmateix, la resta de l’edifici es continua degradant sense remei i actualment presenta un estat ruïnós que ha denunciat el col•lectiu Agudells –el grup ecologista que va encapçalar la lluita contra la tala d’alzines per construir la nova muntanya russa del Tibidabo– i al qual li donen suport les associacions de veïns d’Horta.
Tot i que es reconeix el valor patrimonial del Palau - en els seus patits s’hi han rodat escenes de pel•lícules com per exemple "La ciutat dels prodigis" i "El perfum"- continua deteriorant-se a l’espera d’un projecte que el rescati del seu abandonament. Els veïns suggereixen que s’hi instal•li el centre d’interpretació del parc de Collserola, i fins i tot la seu de Medi Ambient de l’Ajuntament, però l’elevat cost de la reforma manté aturada, de moment, qualsevol decisió sobre el seu futur .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada