dilluns, 14 d’octubre de 2013

CASA TOSQUELLA



Tipus:  Residencial  unifamiliar
Període: 1906-1907
Autor: Eduard M. Balcells i  Buigas
Situació: carrer Vallirana, 91- 93 
Estil:  Esteticisme oriental 


Antonio Tosquella projectà el 1889 una casa d'estiueig a la vila de San t Gervasi que aixecà el  mestre d'obres Juan Caballé. En 1906 ell mateix encarregà la reforma de la finca a l'arquitecte Eduard M. Balcells que li donà l'aspecte que s'aprecia avui  en dia. Es tracte d'un edifici d'estil  modernista, amb una decoració d’influència arabitzant, inspirada en la casa Calado de Sant Cugat que Eduard M. Balcells havia construït abans. Sabem pels projectes que aquesta casa, malauradament desapareguda, tenia una façana extraordinària, composta de tres arcs parcialment  formats i  una decoració  exuberant de trencadís i  maó, que li  hauria servit  de model.



La casa Tosquella és una construcció  aïllada. Ocupa un parterre triangular a tres vents, de dues plantes: Una,  al mateix nivell  que l'accés des del carrer de Vallirana on viu  l'actual propietària,  filla de Tosquella i viuda, i,  l'altra planta, en un  nivell  inferior, on havien viscut els seus pares, amb accés des del  jardí  mutilat per la Ronda General  Mitré. Eduard M. Balcells i Buïgas (1877-1965) fou un arquitecte a cavall entre el Modernisme i el  Noucentisme. De petit acompanyava el seu oncle,  Gaietà Buïgas, a les visites d'obra del monument a Colom la qual cosa va influir en la seva vocació. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona amb Pere Domènec Roura, fill del brillant arquitecte modernista Lluis Domènec i Muntaner i en  1905, el mateix any que  obtenia el  títol,  es convertí en l’arquitecte  municipal de Cerdanyola del  Vallès, població on realitzà la major part de la seva obra.   



La trajectòria professional d’Eduard M. Balcells està molt vinculada a la del seu germà, l'enginyer Lluís Balcells, amb qui va muntar un taller de vitralls a Barcelona. Com a curiositat destacar que els vitralls de la casa Tosquella constitueixen l’únic conjunt conegut de l’activitat d’aquesta empresa familiar. D’altra banda, la col•laboració amb el seu germà tingué com a resultat   la invenció d’eines de treball,  com, per exemple, el  regle de càlcul circular o  el llapis de propulsió  pròpia, que van aconseguir  el  reconeixement  dels professionals dels sector.    



De la Casa destaca la seva riquesa ornamental. Les façanes són d'estuc de calç lliscat sobre suport de maó i esgrafiats al voltant de les obertures amb un  repertori  de motius geomètrics, florals i zoomòrfics . En la composició  dels alçats es recorre a una original interpretació  de l'arc de ferradura mudèjar que es tanca  amb  vitralls emplomats  i  el  treball  de forja de les reixes  del  mur  que encercla  la finca. Les cobertes de les torres  estan formades per  petites encavallades i empostissat de fusta recobertes de ceràmica esmaltada. El porxo, visible des de l’exterior, sorprèn  per  la decoració del  seu  sostre amb granotes i  capgrossos.  



Tanmateix,  cal  ressaltar  que malgrat  la casa  fou  declarada Monument  Històric  Artístic en 1974  i  que actualment  esta catalogada com a bé  d'interès Nacional per  la Generalitat de Catalunya  pateix la  degradació  pel  pas del  temps i  manca de manteniment.  Des de fa anys les associacions veïnals i  culturals de Gràcia  reivindiquen a l'Ajuntament de Barcelona, la restauració  de l'edifici  i  els seu  posterior ús públic.     

Cap comentari:

Publica un comentari