Període: 1906-1907
Autor: Eduard M. Balcells i Buigas
Situació: carrer Vallirana, 91- 93
Estil: Esteticisme oriental
Antonio Tosquella projectà el 1889 una casa d'estiueig a la vila de San t Gervasi que aixecà el mestre d'obres Juan Caballé. En 1906 ell mateix encarregà la reforma de la finca a l'arquitecte Eduard M. Balcells que li donà l'aspecte que s'aprecia avui en dia. Es tracte d'un edifici d'estil modernista, amb una decoració d’influència arabitzant, inspirada en la casa Calado de Sant Cugat que Eduard M. Balcells havia construït abans. Sabem pels projectes que aquesta casa, malauradament desapareguda, tenia una façana extraordinària, composta de tres arcs parcialment formats i una decoració exuberant de trencadís i maó, que li hauria servit de model.
La casa Tosquella és una construcció aïllada. Ocupa un parterre triangular a tres vents, de dues plantes: Una, al mateix nivell que l'accés des del carrer de Vallirana on viu l'actual propietària, filla de Tosquella i viuda, i, l'altra planta, en un nivell inferior, on havien viscut els seus pares, amb accés des del jardí mutilat per la Ronda General Mitré. Eduard M. Balcells i Buïgas (1877-1965) fou un arquitecte a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. De petit acompanyava el seu oncle, Gaietà Buïgas, a les visites d'obra del monument a Colom la qual cosa va influir en la seva vocació. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona amb Pere Domènec Roura, fill del brillant arquitecte modernista Lluis Domènec i Muntaner i en 1905, el mateix any que obtenia el títol, es convertí en l’arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès, població on realitzà la major part de la seva obra.
La trajectòria professional d’Eduard M. Balcells està molt vinculada a la del seu germà, l'enginyer Lluís Balcells, amb qui va muntar un taller de vitralls a Barcelona. Com a curiositat destacar que els vitralls de la casa Tosquella constitueixen l’únic conjunt conegut de l’activitat d’aquesta empresa familiar. D’altra banda, la col•laboració amb el seu germà tingué com a resultat la invenció d’eines de treball, com, per exemple, el regle de càlcul circular o el llapis de propulsió pròpia, que van aconseguir el reconeixement dels professionals dels sector.
De la Casa destaca la seva riquesa ornamental. Les façanes són d'estuc de calç lliscat sobre suport de maó i esgrafiats al voltant de les obertures amb un repertori de motius geomètrics, florals i zoomòrfics . En la composició dels alçats es recorre a una original interpretació de l'arc de ferradura mudèjar que es tanca amb vitralls emplomats i el treball de forja de les reixes del mur que encercla la finca. Les cobertes de les torres estan formades per petites encavallades i empostissat de fusta recobertes de ceràmica esmaltada. El porxo, visible des de l’exterior, sorprèn per la decoració del seu sostre amb granotes i capgrossos.
Tanmateix, cal ressaltar que malgrat la casa fou declarada Monument Històric Artístic en 1974 i que actualment esta catalogada com a bé d'interès Nacional per la Generalitat de Catalunya pateix la degradació pel pas del temps i manca de manteniment. Des de fa anys les associacions veïnals i culturals de Gràcia reivindiquen a l'Ajuntament de Barcelona, la restauració de l'edifici i els seu posterior ús públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada