CASA SALVADOR OLIVERES

Tipus: Residència unifamiliar

Període: 1902

Autor:  Maurici Augué i  Robert

Situació: carrer Anglí, 88

Estil: Modernista Neoàrab 

Els edificis neo-àrabs de principis del  segle XX  van  tenir  com  a motiu  d’inspiració la realitat descoberta en el  Marroc abans de la seva colonització.  En  tractar-se d’un  territori  frontissa entre Europa i  un  món   etnogràfica i  culturalment  desconegut  va permetre als Africanistes construir   la imatge exòtica  que necessitaven per  justificar  els seus plans de domini sobre la zona.  Els  prolegòmens de  la instauració  del protectorat  sobre el  nord  del  Marroc  va  omplir el  buit  d’un  Orientalisme a l’estil  Francès o britànic que Espanya no  havia estat capaç  de generar abans  a causa del seu retard  econòmic i la seva incapacitat  política.

La Casa Salvador Oliveres és construïda  en aquest  ambient partidari  de la  intervenció en el nord del Marroc  i procliu  a la presumpta  missió civilitzadora que Espanya estaria cridada a exercir-hi . Projectada inicialment com  a torre d'estiueig, de planta baixa, pis i badalot (tancament  de l’escala que dona accés a la terrassa coronada per una lluerna) l’edifici inclou, dins la tradició  modernista de gust orientalitzant, elements  distintius de l’estil  neo-àrab com  els arcs de ferradura, les ceràmiques vidriades al voltant de les finestres i  els  merlets al cim de la terrassa.

Maurici Augé i Robert, va obtenir el títol de Mestre d'Obres l'any 1875, desenvolupant la seva activitat professional entre 1877 i 1908. En el pla anecdòtic destacar que Augé i Robert va ser uns dels dos candidats que va concórrer al concurs per aixecar l'estàtua de Colom, amb motiu de l'Expo de 1888, i  que va recaure finalment en Gaietà Buigas.   Autor a Barcelona de les elegants cases Josep Filella (Consell de Cent, 189), de les bessones de Manuel Verdú Feliu  (València, 248 i 250) i Verdú  (Rambla Catalunya, 101),  és permet en una obra menor com  és la casa Salvador Oliveres certes llicències en l'estètica de la façana, és a dir,  un  caprici exòtic producte de la moda orientalista que contrasta amb l'aspecte modernista del  conjunt.