PLAÇA DE BRAUS LA MONUMENTAL

Tipus: Esdeveniments de lleure

Data:   1916

Autor: Ignasi  Mas i  Morell, arquitecte, en

              col·laboració  amb Domènec Sugranyes  

Situació:  Gran via de les Corts catalanes, 749

Estil:  Neomudejar  

En plena era del predomini Modernista, un cop superada l'experimentació motivada per l'eclecticisme,  la remodelació  de la plaça de braus de la Monumental, aparellada amb  la plaça de les Arenes que la precedeix, va optar pel Neomudejar. Aquest  és un  estil  que s'emmarca en el  primer Orientalisme d'arrel musulmà que era  "de mode" a  l'Europa  de la primera dècada del  segle XX. Tanmateix,  el pes de l'Africanisme,  focalitzat  en el nord  del Marroc, i  la revalorització del  llegat  hispanomusulmà,  típics de la modalitat  de l'Orientalisme Espanyol, expliquen la vigència tardana del  neomudejar.

L'edifici que ocupa tota una  illa de l'Eixample reforça la monumentalitat  de la seva façana principal  -Gran  via  cantonada carrer Marina- amb un  decorativisme exuberant.  La composició  d'aquest tram de la façana  respon  al caràcter neomudejar  semblant a la  majoria de places  de braus que imiten el  model  de referència;  La plaça Goya de Madrid projectada per Emilio Rodríguez Ayuso. Elements com l'ús del maó vist en paraments de paret,  la ceràmica vidriada en  els plafons centrals i  les cúpules son  característics d'aquest  estil.  Tanmateix el  modernisme, aleshores  imperant  a la ciutat, es fa notar en  el  tractament  innovador  d'altres elements que formen part  de les convencions compositives d'aquests tipus d'edificis.  Ens referim als remats ceràmics en  forma d'ou de les torres i  les obertures en  la façana, altes i  estretes en forma d'arc parabòlic, que han desplaçat  l'arc  de ferradura omnipresent, per  exemple,  en la plaça de les Arenes.

Ignasi  Mas era l'arquitecte  municipal de Sant Pol de Mar però  va projectar  edificis notables a Barcelona com  per  exemple el  magatzem  Damians del  carrer Pelai. Titulat  en 1907 i  imbuit  dels principis del  Modernisme,  en  1916  va rebre l'encàrrec d'ampliar  i  remodelar  un  edifici  anterior anomenat  Sport.   

L'apogeu  de les "corrides" a Barcelona va motivar  que una colla d'empresaris  - Luis del  Castillo, Rafael  Alba,  i Abelardo  Guarner- es decidissin  a construir una nova plaça de braus a l'eixample, en  uns terrenys cedits per  Pere Milà i Camps,  home  de negocis i  diputat a les Corts, conegut  per  ser el  propietari de la casa Milà del  Passeig  de Gràcia.  En  1914  van  contractar  a l'arquitecte Joaquim  Raspall   la construcció  d'un  nou  edifici que dos anys després Ignasi  Mas,  en col·laboració amb  Domènec Sugranyes,  hi  afegí la corona exterior que constitueix l'actual  façana. Com  ja s'ha dit més amunt el  llenguatge neomudejar que adoptà  per remodelar la plaça  estava superat en  aquell  moment,  però  la seva versatilitat per acollir solucions plàstiques trencadores  com la  modernista van motivar  la seva elecció.