Tipus: Edicifi residencial
Data: 1883-85
Autor: Josep Vilaseca (1848-1910)
Situació: Rambla, 82
Estil: Japonista
L'any
1883, l'arquitecte Josep Vilaseca rep l'encàrrec de reformar l'edifici
construït en 1858 i adequar els seus baixos als requeriments d'una
botiga especialitzada en la venda de paraigües. Eren els anys previs a
la celebració de l'Exposició Universal de 1888 i els arquitectes
barcelonins estaven capficats en la recerca de l'estil que havia de
caracteritzar les construccions "modernes". La casa Bruno Cuadrós,
anomenada popularment la casa dels paraigües, n'és l'exemple.
Fruït de la reforma és l'original decoració de regust oriental de
la façana. En la seva particular aposta per la recerca d'un estil
"modern" Josep Vilaseca combina tota classe d'elements arquitectònics
de tipus "neo". En la columnata de la galeria superior i balcons del
segon pis s'aprecien les referències neoegipcies, en la façana
sobresurten les ombrel·les i ventalls de foneria d'inspiració xinesa
i la botiga, en la part inferior de l'edifici, destaca pels plafons
de fusteria i vitralls pintats amb motius extrets directament
d'estampes japoneses. Tanmateix l'element decoratiu més vistós és,
sense cap mena de dubte, el drac xinés de ferro forjat de la
cantonada que sosté un fanal del qual penja un paraigua.
Josep
Vilaseca estudià arquitectura a Madrid i des de 1874 exercí de
professor de l'Escola d'Arquitectes de Barcelona fins a la seva mort.
President de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i amic de Lluis
Domènech i Muntaner, va tenir notable influència entre els partidaris
de portar més lluny l'eclecticisme historicista fins el punt que
se'l pot considerar un dels més importants representants de l'art Noveau
a Catalunya. De fet, en les seves obres resta sense resoldre la
tensió entre l'ús decoractiu d'elements arreplegats de diferents
tradicions arquitectòniques i l'experimentació amb aquest mateixos
elements com a mitjà per a desenvolupar noves formes. Un repàs de la
seva trajectòria professional a través dels seus edificis més
emblemàtiques denota una progressió segons la selecció arbitraria
d'estils històrics dictada per la moda del moment: Taller dels
pintors Masriera (Neoclàssic), Industria Francesc Vidal (Neogòtic),
Arc de Triomf (Neomudejar) i Casa Bruno Cuadres (Japonisme).
La reforma de la casa Cuadres realitzada sota la seva direcció representa un dels exemples més reeixits de japonisme en l'arquitectura barcelonina. Els esgrafiats copiant estampes japoneses i els caràcters Kanji (grafia d'origen xinés que s'utilitza a l'escriptura japonesa junt amb els sil·làbics Katakana i Hiragana) son un clar exponent de l'influencia que l'Extrem Orient exercí a la Catalunya de finals del segle XIX. Tanmateix cal tenir en compte que els esgrafiats que es poden veure avui en dia no son els originals de Vilaseca ja que a l'any 1915 van ser substituïts per un altres atribuïts a Vilaró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada