LA GIRALDA DE L'ARBOÇ

Tipus. Edifici Residencial

Període: 1889-1907

Autor: Joan Roquer i Marí (1868-1934)

Situació: Avinguda Jacint Verdaguer

                  L’Arboç  del  Penedès

Estil:  Neoàrab

La cèlebre Giralda de l’Arboç va ser construïda amb   la voluntat de reproduir, a menor escala i dins un mateix edifici, la Giralda de Sevilla, el Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada i el Saló dels Ambaixadors dels "Reales Alcázares" de Sevilla. L’edifici en qüestió és considerat l’obra cabdal de l’estil neoàrab a Catalunya i es tracte d’un compendi d’elements característics de l’art Hispanomusulmà   amb detalls neogòtics (visibles en les prolongacions conopials dels arcs de ferradura de la façana) i elements plenament modernistes (per exemple, les decoracions florals de les sanefes dels salons) en sintonia amb l’eclecticisme imperant en la arquitectura de finals del segle XIX.       

Una llegenda popular assegura que el casalot va ser encarregat per un Indià molt ric per tal que la seva dona , originaria de Sevilla, no s’enyorés de la seva estimada Andalusia. Tanmateix, la veritable història és un altre que no te gens a veure amb la imaginació desfermada per l’exuberància difícilment justificable de l’edifici.   L’autèntic impulsor del projecte va ser Joan Roquer i Marí , tercer fill del farmacèutic de la l’Arboç, fotògraf aficionat que es delia per  l’art . A diferencia del seus germans, que van continuar el negoci familiar, es va estimar més anar a cercar fortuna a Barcelona com a estudiant de Medicina. A la gran ciutat va freqüentar els cenacles artístics, atret per la vida bohèmia i pel desig de relacionar-se amb el món de la faràndula, i hi va conèixer a Candelaria Negravernis, filla d’una coneguda família burgesa de Sarrià. En 1886 es casen i emprenen el viatge de noses a Andalusia on quedaran meravellats pels monuments de l’època d’esplendor   de l’Andalús . Uns anys desprès van poder disposar d’una ingent quantitat de diners –procedent d’un oncle de la Candelaria que en morí li llega la seva fortuna- per invertir en un palauet de somni que recrees els edificis que els havien fascinat durant el seu viatge pel sud de la península.

Va ser en Roquer , destre dibuixant i bon fotògraf, qui va concebre el projecte de reproduir mimèticament els edificis més significatius de l’arquitectura hispanomusulmana. Per a dur-lo a terme va comptar amb l’ajuda i la supervisió tècnica del contractista d’obres arbocenc    Anton Feliu Tetas. Les obres van començar en 1889, en uns terrenys desamortitzats de la anomenada “casa de la por”, i van finalitzar en 1907.

Les filigranes visibles des de fora l’edifici demostren que el matrimoni no va reparar en despeses i que hi van treballar per a fer possible aquest capritx alguns dels millors tallers de les arts aplicades de Catalunya.  La façana esta ricament decorada amb esgrafiats geomètrics que, juntament amb les teules de ceràmica vidriada de les cobertes i la cúpula, donen al conjunt el seu aspecte “moresc”. Tanmateix el més destacat de l’exterior del conjunt és la fidel reproducció a escala 1:2 de la Giralda de Sevilla; En aquesta obra, conclosa en 1902, s’hi aprecia la mateixa a disposició dels finestrals i els característics llenços de Sebka del minaret que es va voler imitar . Si be aquest element visible des de la carretera N340, doncs sobresurt ostentosament del perfil de cases de l’Arboç , ha esdevingut la icona d’aquella població del Baix Penedès cal advertir que no desmereix en res la sumptuositat i els luxe dels seus espais interiors. Ens referim a les repliques del pati dels lleons i del saló dels ambaixadors de l’Alcasser de Sevilla que creen una atmosfera   digna d’un conte de les mil i una nits. Tot i que en Roquer es va prendre unes quantes llicencies, com per exemple, els vitralls amb motius florals o el paviment de mosaic venecià en el salo d’ambaixadors, la veritat es que es tracta d’unes imitacions bastant fidels al model original. D’aquest espais en sobresurten el treball de l’esplèndida cúpula de traceria mudèjar que descansa sobre mocàrabs i   paraments amb guixeries folrades amb més de 30 kg de paper d’or i la reproducció dels elegants arabescos   del pati dels lleons que remata   l’estucat de calç planxat al foc amb el lema de la dinastia nassarita “només Al•là és vencedor”.

  

La Giralda de l’arboç es convertí, gràcies a l'esperit inquiet dels seus propietaris, en un lloc de trobada de personatges vinculats a la cultura, on sovint celebraven tertúlies i festivals de música. Malauradament aquesta bonança va durar poc ja que   Joan Roquer , prohom benefactor del Teatre Romea de Barcelona i o del Teatre de l’Arboç,   va mori el 1934 i, poc després,   en esclatar   la guerra civil la Giralda va ser requisada per instaurar-hi el comandament de la força aèria Republicana durant la batalla de l’Ebre. Als anys quaranta, Candelaria Negravernis, mancada de recursos i sense descendència, es va veure obligada a vendre i la casa va ser adquirida per l’industrial barceloní Josep Bascompte, que la va utilitzar com a residència estival i, desprès, l’heretà el seu fill Antoni. Durant aquest temps l’edifici es va anar deteriorant inexorablement fins que L'any 1981 la va adquirir Manuel Camino, capitost retirat de la marina mercant i president del club de futbol Sant Andreu. L’actual propietari va haver escometre importants obres de consolidació de l’edifici que corria perill de descavalcar   a causa de la inestabilitat del terreny abans de dedicar els seus esforços a la rehabilitar-lo. L’any 2008 van concloure les obres i La Giralda va poder inaugurar-se de nou en un acte en què hi va assistir el president de la Generalitat, Il·lm. Sr. Manuel Montilla. Tanmateix el projecte de convertir-lo en un centre de convencions, associat a una escola de restauració,   no ha pogut anar a més a causa de la crisi econòmica que va obligar a aturar les obres de manera que la rehabilitació definitiva del conjunt encara haurà d’espera un temps.