Tipus:
Edifici Residencial
Període:
1888-1910
Autor: (?)
Situació:
Avinguda dels Herois /carrer del Migdia. L’Arboç del Penedès
Estil:
Neoàrab
Ca n’Urgell és un dels edificis d’aspecte
noble que abunden a l’Arboç del Penedès. El va construir en Santiago Urgell, un
acabalat terratinent de la vila, que en 1891 hi fixà la seva residència i el va fer servir
de celler (Això sembla suggerir-ho el relleu que, amb aquest número, hi ha a la dovella de la porta que dona al carrer del migdia). En relació a la seva doble funció l’edifici
es diferencia en dues parts diferenciades : A la planta
baixa, on son visibles tres portalades d'arc de mig punt al llarg de la façana principal, hi havien les
tines i les premses per l’elaboració del vi; al primer pis, tres portes
balconeres (les dels extrems amb barana de ferro forjat i la del mig amb barana
de pedra calada decorada amb motius geomètrics i vegetals) i una galeria coberta,
sustentada per columnetes amb capitells corintis, ens indiquen que aquesta era
la part reservada a l’habitatge. L’estil neoclàssic del conjunt no sembla
contradir l’element de factura neoàrab que emergeix ostentosament del terrat. Ens
referim a la torratxa de planta estrellada, sobre al qual descansa una
estructura cilíndrica que combina arcs lobulats, arcs de ferradura i columnes
corínties, coronada per una cúpula semiesfèrica decorada amb ceràmica vidriada.
Sens cap mena de dubte, aquests és l’element que
confereix el caràcter Orientalista a l’edifici i, tenint en compte la presència
en la mateixa vila de la cèlebre Giralda recreada per Joan Roquer Marí, no s’ha
de descartar la influència que hauria exercit aquest personatge en la seva
construcció. Com es sabut Joan Roquer i Marí, fill del farmaceutic de la vila i vinculat a d’una il·lustre nissaga de
productors d’aiguardent (licors Roquer) , es va estimar més la vida bohèmia de
Barcelona que seguir la professió del seus ancestres. Dibuixant i fotògraf de
notable mestratge, dissenyà la Giralda que executà, sota la seva supervisió, un
conegut mestre d’obres arbocenc; Antoni Feliu Tetas. Tenint en compte que Ca
l’Urgell es construeix a la mateixa època i que la seva torratxa és del mateix
estil (la qual cosa implica la possibilitat de compartir tècniques i models pel
que fa a les guixeries decoratives) no es gens descabellat pensar que Joan Roquer
hagués participat en el projecte. Malauradament, no hi ha prova documental que
ho corrobori de manera que ens quedem en un simple supòsit.
Amb el
pas del temps l’edifici va canviar de mans. Els hereus de Santiago Urgell van decidir vendre’l a la constructora Incatur Sl que en la primera
dècada del segon mil·lenni va intentar transformar-lo en habitatges, tot i preservant
la seva fisonomia. Les obres dutes a terme van substituir el jardí per un cos
afegit que imita l’ornamentació de la façana del cos original. La crisi
econòmica ha impedit la continuació del projecte per la qual cosa la
rehabilitació del conjunt haurà d’espera èpoques més favorables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada