CAN FERRER DEL MAS

Tipus: Edifici Residencial 

Període: 1884-.1888
Autor: (?)
Situació: Sant  Sadurní  d'Anoia 
Estil: Neoàrab    

Aquest casalot, conegut popularment com a “Castell dels moros”,  és  d'una factura  imponent la qual  cosa justifica que, tot i el seu aspecte deixat i de les obres de remodelació inacabades, hagi  estat declarat  Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Situat a la banda dreta de la carretera de Masquefa, coronant un petit turo amb vistes a la vila, el conjunt de construccions ordenades al voltant d’una antiga masia pairal fou transformat  a finals del segle XIX en un “caprici moresc”. Al complex, que abasta una superfície de 10 hectàrees (en part ocupades per un bosc de pins frondós) , s’hi accedeix per un portal d’arc de ferradura flanquejat per dues torres esmerletades. Un cop dins, es distingeixen edificacions diferents en funció dels seus usos: D’una banda, els residencials i, d’altra banda, els destinats a l’elaboració i emmagatzematge de vi. Pel que fa a la casa s’hi aprecien obertures d’arc de ferradura en planta baixa i primer pis amb una torratxa superior coberta amb una cúpula semiesfèrica. També hi ha un claustre rectangular de dues alçades amb arcs de ferradura que havien contingut les premses i les tines de vi, i a la qual se li afegí, en 1925, una capella. 

Per la documentació disponible se sap que la família Ferrer del Mas (De la que hi ha constància de la seva existència  des del segle XV) va perdre la propietat sobre la casa i la hisenda a finals del segle XIX. El nou propietari, Josep Boada i Romeu, construí les edificacions annexes i realitzà les obres d’embelliment que li donaren al conjunt l’aspecte arabesc. En 1920 la masia fou adquirida, mitjançant subhasta, per la família Freixedas, de Vilafranca del Penedès, que hi construí la capella i plantà els pins del recinte tancat. A l’any 1960 el complex passà a mans de Segura Viudes i, desprès de romandre deshabitada durant molts anys, l’Ajuntament de Sant Sadurní la va adquirir en 1982 amb la intenció de rehabilitar-la per enquibir-hi servies municipals.    

 L’estil neoàrab de les façanes i dels ornaments de portes i finestres s’explica perquè Josep Boada i Romeu havia tingut una estreta relació comercial amb el Nord d’Àfrica. A causa dels seus negocis de venda de vi sovint hostejava a casa seva membres de bones famílies marroquines per la qual cosa no hauria estalviat  esforços per decorar-la al gust dels seus clients. Tanmateix l’aspecte “moresc” afectava fonamentalment l’exterior del conjunt 
(la distribució d’espais i les estructures arquitectòniques, per contra, segueixen les pautes arquetípiques de la masia catalana), llevat d’una habitació que anomenaven “Sala del Moro” o “sala de Muley Hafid” profusament decorada amb objectes rifenys –alguns de valuosos com cadires de muntar ricament treballades, pipes d’aigua daurades, simitarres i babutxes de seda amb incrustacions de pedra...- que ajudaven a crear   l’ambient “pintoresc” que pretenia el seu propietari. D’aquí hauria sorgit la llegenda entre els antic vilatans que Ali Bey havia estat el constructor. Tanmateix, la cronologia en relació a l’aventurer i espia Domènec Badia és molt anterior a la reforma del conjunt d’edificis, presumiblement acabada en 1888 com es desprent d'aquesta data forjada en una reixa. Sembla ser que el cognom del propietari (Boada fonèticament es concomitant a Badia) ,  a banda a seva estreta relació amb el Nord d’Àfrica, hauria ajudat a crear aquesta confusió.   
    

Ara be, el que sí és veritat fou el suport que propietari hauria donat a la causa del Mouley Hafid, Sultà i califa del Marroc exiliat a Barcelona. La historia és de sobres coneguda; en aquella època els candidats per ocupar el tron alauita procedien de diferents branques dinàstiques que es reivindicaven descendents del profeta. Els Hafid estaven recolzats pels espanyols i els Hassan pels francesos. Cada vegada que hi havia un cop d’Estat la família perdedora corria a refugiar-se al país que el protegia i, en el cas del Muley Hafid, en una d’aquestes fugides va residir, ocasionalment i per un període curt de temps, en Cal Ferrer del Mas, abans d’anar a parar definitivament a la torre del passeig de la Bonanova de la ciutat comtal que construí Josep Puig i Cadafalch i a on va fer portar l’Elefanta Julia que desprès cedí generosament al zoològic de Barcelona.

Muley Hafid , fou un personatge clau per a la firma del tractat del protectorat del Marroc en el 1912 i el fet que mori a França el 1937, un any abans la de defunció de la mítica Elefanta Julia a causa d’un bombardeig de l’aviació franquista durant la Guerra civil Espanyola, va impactar profundament en l’imaginari dels barcelonins d’aquella època. Molt probablement va ser aquest episodi, vinculat a l’activitat mercantil de Josep Boada amb el Marroc , allò que veritablement va crear entre els coetanis la fascinació per aquesta casa orientalista que encara perdura.

L’Ajuntament, actual propietari dels edificis,   va iniciar la rehabilitació, posposada durant molt de temps a l’espera de l’aprovació del Pla General d’Urbanisme per part de la Generalitat, que ara s’ha encallat per manca de pressupost. Durant la legislatura municipal de 2007-2011 es van porta a terme les principals obres de reforma que, tot i la seva envergadura, no han afectat la fisonomia “morisca” de l’edifici. Desprès de diversos canvis en el projecte , motivat pel Pla Especial de desafecció del conjunt construït inclòs en el catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Sant Sadurní, es va enderrocar la façana històrica i la torratxa, que estaven molt malmesos, per reconstruir-les de nou. D’altra banda, de l’edifici de serveis previst se n’ha fet únicament la carcassa, deixant per més endavant la intervenció en el se¡u interior. Les obres han anat a càrrec de Cots i Claret, una empresa de Manresa especialitzada en la rehabilitació. Avui dia el complex esta encerclat de tanques per evitar les bretolades i a l’espera de noves inversions que concloguin el projecte.