ESTIL NEOMUDEJAR

El Neomudejar s'emmarca dins dels corrents orientalistes de l'arquitectura historicista. L'art  mudejar de l'edat  mitjana  que pren com  a referència és pot  considerar un   fenomen  caracteristic de frontera  ja que en origen  barreja elements de les tradicions constructives de l'Europa Cristiana i del sud peninsular islàmic. El mudejar era l'estil  seguit pels moriscos o habitants d'origen  musulmà dels territoris cristians i s'ha d'entendra com l'aiguabareig  dels coneixements del mestre picapedrer del gòtic amb  l'experiencia  de   l'alarif pel  que fa  a materials més tous  i moldejables que la pedra com  les   rajoles,  l'escaiola o  el guix.    

En tant  que basat  en una estètica inspirada en l'arrel  musulmana de la història peninsular,  el  neomudejar fou  reivindicat  com un estil nacional. Arquitectes com Emilio Rodriguez d'Ayuso (1845-1891)  o Agustin Ortiz de Villajos (1827-1902) no  dubtaran en  qualificar-lo d'art genuinament  espanyol i  projecten  edificis segons les  característiques que creien que els identificava com una replica del mudejar. 
Detall  de la façana de la Plaça de Braus de les Arenes (Plaça Espanya s/n)


 A diferencia del Neoàrab - qualificat com a historicisme constret a la epidermis dels espais interiors- el neomudejar  actua a l’exterior dels edificis per configurar  un  objecte arquitectònic ple i exempt. Per  això els arquitectes que opten  pel  neomudejar  actuen  amb  un eclecticisme  resolutiu i  apliquen  elements procedents d’aquesta tradició  barrejant-los amb  elements d’altres fonts arquitectònics d’arrel  hispanomusulmà. 

La referència al sentit constructiu del mudejar i , més concretament  a l’ús  del  maó en la doble vessant estructural  i  compositiva, van generar un  ressorgiment  de l’Orientalisme d’arrel  musulmana en les dues darreres  dècades del segle XIX que va perdurar fins la segona dècada del  segle XX. És comument  acceptat que la  plaça de braus Goya projectada per  Rodriguez Ayuso fou el primer edifici  neomudejar. Aixecat  en  1874 i enderrocat  en  1934,  en el mateix   solar que actualment  ocupa el  Palau   d'esports de la comunitat de Madrid,   va esdevenir  el  model  de referència  per  a la majoria de  places  de braus  que es van construir  posteriorment a l'Estat Espanyol  i a Sud Amèrica. De fet,  un  dels trets que  defineix  el  neomudejar  és  la seva associació  a  construccions de caràcter festiu i  de lleure,  com ara  salons de fumar,  casinos,  banys públics  i , per suposat,  places de braus. Però no vol  dir això que no tingues altres camps d'aplicació. El  mateix protagonista de la configuració del  Neomudejar, l’arquitecte Emilio  Rodríguez Ayuso, mostrà les seves possibilitats  en el terreny  residencial  construint,  per  exemple,   el  palau del  Duque de Anglada- malauradament  desaparegut- o  el palauet  del  Marques de los Salados (1886)  a Madrid.
La combinatoria d'elements que defineixen  aquest estil  son:  

Murs de Maó  vist 
L'elecció  del  maó  per a la construcció  va tenir  una gran repercusió entre els arquitectes que van  aixecar  els edificis de l'Exposició  Universal  de 1888. Encara que considerat un material pobre aquest element d'arrel  hispanomusulmà va representar  una aposta estètica profusament utilitzada  per Josep  Vilaseca en  l'Arc de Triomf o per Domenec i  Muntaner en  el Palau  del Tres Dragons del  parc de la ciutadella.


Els Mosaics enrajolats
El mosaic enrejolat es composa de peces de ceràmica esmaltada  minuciosament retallades a mà, en diferents perfils i  mesures,   que  es fan  encaixar les unes amb les altres.  Les rajoles  utilitzades en  revestiments de paret i  amb una finalitat  decorativa  son  aplicades en  l'arquitectuara d'AL-Andalus des de finals del  segle XII. 



Els Arcs de Ferradura policromats 
La forma de ferradura  és reconeixible quan  l'arc  de circumferència fa  més de 180º  i  el seu  centre  esta situat   per  damunt  de la línia d'arrancada. La successio de dovelles de pedra amb  dovelles de maó vermell  formen la combinatoria de colors característic de l'estil neomudejar   


El Sekba 
Es un recurs decoratiu basat  en  una reticula  de maons  que formen un entrellaç romboidal que cobreix murs, arcs,  zocals o  altres paraments.  Per regla general es tracte d'un  element  superposat, sense cap  funció  estructural, que trenca la monotonia rectilinia de la paret.      
  

  



Cap comentari:

Publica un comentari