divendres, 4 d’octubre de 2019

BALNEARI VICHY CATALAN





Tipus:  Edifici d’esbarjo
Període: 1898-1904
Autor: Gaita Buïgas i Moravà
Situació: AV. Doctor Furest i  Roca,  32
                Caldes de Malavella
Estil: Esteticisme oriental


 
El balneari és un edifici aïllat del nucli urbà de Caldes de Malavella, configurat per dos eixos en angle recte, d'estil modernista , tot i que amb una decoració d’influència arabitzant, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El Dr. Furest i Roca es va interessar per les virtuts de les aigües termals de Caldes de Malavella fins el punt que entre 1880 i 1881 va comprar els terrenys que contenien un brollador. Quan en  1883 foren declarades d'utilitat pública va iniciar el procés d'envasament i comercialització  i al mateix temps que va projectar un gran balneari per treure’n profit. Si bé la part inicial de les instal·lacions anà a càrrec del mestre d’obres Francesc Salvat, la part més vistosa i monumental de l’edifici va ser l’ampliació que emprengué Gaita Buïgas en 1898. 



Abans de continuar caldria matisar un parell de qüestions en relació a aquest arquitecte i  l’estil del balneari Vichy català. Gaietà Buïgas  nasqué a Barcelona en 1851 i és l’iniciador d’una coneguda nissaga d’arquitectes: Pare de Carles Buïges i Sants, artífex de la font  màgica de Montjuic,  i  l’oncle  d’Eduard  Mª Balcells  i  Buïgas ,  autor  de la casa Tosquella  de filiació Orientalista . En Gaità Boïgas va cursar estudis en  l'escola superior d'arquitectura de Madrid, però  interrompre’ls per tal de participar en la Tercera Guerra Carlina entre el 1873 i el 1877 com a coronel d'enginyers de l'exèrcit carlí. Després d'una estada a França i Itàlia ingressà a l'escola d'arquitectura de Barcelona on acabà la carrera el 1879. Posteriorment, fou  diputat provincial pel districte de Vic – Berga,  exerceix d’arquitecte municipal de diversos  ajuntaments  catalans  entre 1879 i 1892 i es anomenat  l’arquitecte en cap  de les obres del  manicomi de Sant Boi de Llobregat. Pel seu monument a Colom, fet coincidint amb l'Exposició Universal de 1888, va obtenir la medalla d'or de l'esmentada exposició ,  entre altres distincions. Va  tenir una àmplia activitat en la seva maduresa a l'Argentina i l'Uruguai. El 1903 s'instal·là a Buenos Aires i començà a presentar-se a concursos. A finals del mateix any començà a actuar a Montevideo on entre 1904 i 1907 construiria el "Banco Popular" entre altres edificis. Retornà d'Amèrica el 1913 i morí a Barcelona de 1919.
La remodelació  del  Balneari  correspon a una etapa anterior a la seva estada professional  a America del  Sud  i esta influïda pels companys i professors de carrera, com Elies Rogent, Antoni  Gaudí, Domènech  i  Montaner o Puig i Cadafalch  aleshores capficats en  la recerca del  llenguatge formal  que havia de caracteritzar  les construccions “modernes” . 


Gaieta Boïgas, l’arquitecte que va dotar de personalitat a aquest edifici, es mogué sempre  emparat en eclecticisme que en aquest cas es fa patent en la combinació de l’estil neomudejar , constatable pels arcs de ferradura apuntats amb alternança de dovelles vermelles i color pastel, amb altres elements que no tenen res a veure’n  com ara el gran arc el·líptic de l’entrada principal.  



La construcció més important , de planta rectangular, tota ella ornada amb arcs de ferradura es delimitada per sis torres: una en cadascuna de les quatre cantonades i un altre parell amb terrats balustrats com a teulada que flanquegen una imponent entrada amb arc el·líptic una gran escala.  Si bé el conjunt de l’edifici te dos nivells , en aquest cos central se n’afegeix un de més .  Perpendicular a la part posterior n’hi ha un altre cos consistent en una galeria coberta amb arcs de ferradura i columnes de fust llis, d’aspecte més senzill. Annex al balneari, hi ha una capella d'estil modernista que dóna a un pati interior. L'edifici està envoltat per un ampli jardí i una font que rememora la font dels lleons de l'Alhambra de Granada

dijous, 5 de setembre de 2019

CAN CARDONA


Tipus: Conjunt residencial
Període: 1888

Autor: Josep Graner i Prat (1844-1930)
Situació: Ctra. d’Arbúcies,  4-6
Estil: Neoàrab  




A la sortida de la població de Breda podem apreciar dos habitatges simètrics amb  una original ornamentació neoàrab. En el conjunt  hi destaquen els arcs de ferradura fistonats dels porxos i de la planta baixa, els mosaics ceràmics policromats i els finestrals geminats del frontal, separats per columnetes de fust llis i capitells de pedra, flanquejats per dos pilars coronats pels mateixos merlets esgraonats que voregen el taulat. 



Als laterals, tres obertures en arc de ferradura, la mida de les quals augmenta a mesura que ens acostem a la part posterior de cadascun dels dos cossos. A la part superior, respiralls de ceràmica. A la part posterior, una tribuna quadrada, coronada per un taulat amb trencadís de ceràmica i l’acabament del mur de contenció amb merlets esgraonats similars als de la façana. 



L’autor d'aquest conjunt residencial és Josep Graner i Prat, nascut a Casserres (el Berguedà) i titulat mestre d’obres en  1872. En la seva dilatada vida professional va redactar nombrosos projectes i n’executà gran part com a promotor, contractista o constructor tant a Barcelona com a altres poblacions de la seva àrea metropolitana, molt especialment  a Moncada i  Reixach on va exercir d’assessor urbanístic entre 1880 i 1918. Potser la seva obra més popular sigui la Casa Fajol, coneguda per la papallona de trencadís policromat  ostentosament visible a la façana d’aquest edifici situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, molt a prop de la Plaça Espanya. 


Des del punt de vista estilístic,  Josep  Graner va participar dels corrents successives que es van implantar a Catalunya entre mitjan segle XIX i les primeres dècades del XX: Neoclassicisme, Historicisme, amb  breus incursions a l’exotisme Orientalista, Modernisme i Noucentisme, destacant en totes elles per la correcció arquitectònica i el bon ofici de la construcció.


dimarts, 30 de juliol de 2019

CA L'ANASTASI MIRALLES





Tipus: Edifici Residencial i negoci
Període: 1910

Autor: Josep Graner i Prat (1844-1930)
Situació: Ctra. de Sentmenat,  20
Estil: Esteticisme Oriental





A Castellar del Vallés, just en el llindar del seu casc antic, hi ha un edifici d’estil modernista conegut amb el nom de Ca l’Anàstasi Miralles, tot i que el seu promotor original va ser Joan Ramoneda que  la va construir , en 1910, com a residencia i botiga de cansaladeria . L’Anàstasi hi va anar a viure en la dècada dels anys 20 com a llogater, fent-la servir com a centre d’operacions de la seva empresa de transport i emmagatzematge de calç. Durant la Guerra Civil (1936-1939), el negoci fou col·lectivitzat pel Comitè de Matadepera, i  la casa va esdevenir l’oficina des d’on administraven el subministrament de calç a Barcelona. Un cop finalitzada la guerra, l’Anàstasi  va comprar la casa i va reprendre l’activitat traginera amb la calç extreta dels forns de Canyelles i de Mas Olivet . Des de 1945 fins a 1990 la Flora Miralles Mas, filla del propietari, hi instal·là una petita perruqueria i aprofitava els aparadors per exposar els seus productes. La seva actual propietària, Maria Josefa Romero Miralles arriba a Castellar per instal·lar-s’hi definitivament el 1965, i viu a la casa amb l’avi Anàstasi i la seva tia Maria que era soltera. A la mort de la tieta, el 1996, la Maria Josefa hereta la casa.


Cal recordar que el modernisme, tot i les formes extravagants que el caracteritza, te les seves arrels en l'arquitectura historicista. De fet, es podria considerar una versió que porta a les últimes conseqüències els postulats de l'eclecticisme o, dit d’un altre manera, en comptes de limitar-se a imitar i combinar en un mateix edifici els llenguatges formals d’altres èpoques, o d’altres indrets, s'afanya a barrejar-los sense prendre cap mena de precaució alhora de preservar  la seva coherència estilística. En conseqüència si alguna cosa diferencia el modernisme de la resta d'arquitectures del passat és el fet que la barreja de corrents històrics acaba configurant un nou llenguatge formal. Un altre aspecte a tenir en compte és que el modernisme parteix d’una concepció de l'eclecticisme arquitectònic d'escasses referències del classicisme, amb gran riquesa d'elements d'artesanies diverses -forja, rajoles, vitralls-, sovint d'arrel orientalista pels motius decoratius resolts amb una bona dosi de fantasia. Un estil, en definitiva, més atrevit que el practicat per altres arquitectes coetanis més respectuosos amb els vocabularis tradicional.


Efectivament, de la Casa, projectada pel prolífic Maestre d’obres Josep Graner i Prat (1844-1930) mostra aquest aiguabarreig d’estils. De la façana, de clar tractament modernista, en destaquen els arcs de ferradura , en planta baixa i primer pis, i les formes circulars visibles damunt  les golfes,  d’inspiració neoàrab, tot i que podríem considerar la seva filiació a la corrent japonista. El mateix podríem dir respecte al treball de fusteria amb motius vegetals de l’aparador envidrat de la porta principal o la ceràmica de dos colors en les dovelles dels arcs de ferradura. Sen dubte, un exemple de esteticisme orientalista característic de la primera dècada del segle XX.