dilluns, 8 de juliol de 2013

CASA MONTSERRAT GILI


Tipus: Edifici residencial
Data: 1916
Autor:  Alexandre Soler  i  March (1874-1949)
Situació: Blasco  de Garay, 34 
Estil:  Esteticisme d'Inspiració Oriental 




El  repertori  decoratiu  d'aquest  edifici es representatiu  de la lliure combinatòria d'elements  característic de l'arquitectura eclèctica més audaç anomenada esteticisme.  La  façana,  tot  i les seves reduïdes dimensions, agrupa un bon nombre singularitats ornamentals  en les  que es pot  rastrejar diverses  referències orientalistes. Destaquen  en  aquest sentit  la solució  del  sòcol amb  acabament  ceràmic, els arcs de ferradura de la planta baixa i els esgrafiats policromats de la planta superior. La casa, encarregada per una de les filles del  famós editor Gustau  Gili, fou construida  quan el  modernisme era ja un moviment criticat i,  fins i tot, considerat decadent. Tanmateix,  el  fet  de tractar-se d'una  obra menor  va permetre al  seu  autor esplaiar-se en  filigranes decoratives  a la recerca d'un ambient  exòtic.  


Alexandre Soler   projecte aquest  edifici   impel·lit   pels principis de l'esteticisme. Deixeble de Domenech  i  Muntaner  -treballà molt de temps en  els seu  estudi-   es titula en  1899 a  l'Escola  d'Arquitectura de Barcelona.  Alexandre Soler   es forma en un període de gran agitació  artística promoguda pels postulats de  l'art noveau,  es a dir,  forma part  de la nova fornada d'arquitectes que  desitgen  desprendre's de l'imitació dels estils històrics per  experimentar amb un  nou  llenguatge formal.  De fet,  Alexandre  Soler,  d'acord amb   les ensenyances del  seu  mestre Domenech  i  Muntaner,  serà particip  d'una concepció  de la  bellesa associada a  un estil  nacional que representés l'essència de la nació  catalana.  Imbuit  d'aquesta ideologia  projecte nombroses edificis en el període anterior  a la República. A Barcelona en  destaca la Casa Heribert Pons,  actual  conselleria de Finances de la Generalitat de Catalunya,  i la construcció  del  pedestal  del  monument  de Rafael  Casanova que realitza en col·laboració  amb  l'escultor  Josep  Llimona.  Tanmateix  exercí una  influència que  va molt  més enllà de la seva obra  ja que  dirigí l'Escola d'Arquitectura de Barcelona del  1931 al  1936  i  fou  president de l'associació  d'Arquitectes de Catalunya i  de la Junta de Museus.  






































































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada