Tipus: Edificis de serveis
Període: 1884-87
Autor: Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)
Situació: Avinguda de Pedralbes, 7
Estil: Japonista
Una de les realitzacions més conegudes i admirades d'en Gaudí és la reixa del Drac que representa Ladó, el guardià del jardí de les Hespèrides, on segons el relat mitològic dels treball d'Hèrcules hi havia uns tarongers amb els fruits d'or custodiats per les nimfes, filles d'Atles. Hèrcules va vèncer la vestia alada i la va encadenar, arrabassant-li les taronges prohibides; els déus empipats van convertir les Hespèrides en arbres i a Ladó en la constel·lació d'estrelles coneguda com la de la serp. En realitat, el monstre i les nimfes esmentades, són el motiu del poema èpic de l'Atlàntida de Jacint Verdaguer, escriptor admirat per Gaudí i relacionat amb les famílies Güell i López, la unió de les quals havia creat a finals del segle XIX una de els fortunes més poderoses de Catalunya. Inspirat en el poema que Verdaguer havia escrit per enaltir el seu protector Antoni López i López, primer marquès de Comillas, Gaudí va projectar la tanca que encerclava una finca de grans dimensions propietat d'Eusebi Güell, gendre d'aquell prohom de l'aristocràcia del diner i mecenes de l'insigne arquitecte.
De les cavallerisses i la porteria, sense entrar en detalls sobre estructures i distribució dels espais ja que defugen de l'objecte d'aquest blog, destaquen els revestiments de ceràmica amb un motiu semicircular que recrea les escates d'un peix i la utilització primerenca del trencadís, visible en les diverses cúpules que coronen aquests edificis. Altres elements de clares referències orientals son les finestres trapezoïdals de la part alta de les cavallerisses, el fris calat que circumda la part superior d'ambdues construccions -fet de maons col·locats en triangles equilàters- i l'esquitx de fragments de ceràmica apreciables en les juntes de maó bicolors.
El drac de ferro colat, encarregat l'any 1885 als tallers de Vallet i Piqué, mostra la confluència entre materials industrials i treball artesanal que distingeix els primers dissenys d'en Gaudí; les ales aconseguides amb els doblecs d'una fina planxa, les potes amb rugositats metàl·liques i el coll i la cua fets d'espiral de ferro converteixen el drac en una icona d'aquesta original combinació de tradició i innovació. A banda, Gaudí aposta decididament, sense concessions, per un decorativisme fantasiós que es constata pel fet que el drac subjectat amb cadenes que culminen en boles punxegudes -disposades segons l'ordre de les estrelles en la constel·lació de la serp en referència al mite que Verdaguer glossà en el seu poema l'Atlàntida- manté la boca oberta en actitud amenaçant. En origen la peça era policromada i les urpes es movien gràcies a un senzill mecanisme la qual cosa conferiria major efectisme als temibles atributs de la bèstia. A la banda dreta, damunt del drac, hi ha un pilar de maó en al·lusió a les Hespèrides transmutades en tarongers com a càstig pel robatori dels fruits d'or que hi conté la lletra G envoltada d'englantines, premi que es lliurava als guanyadors dels jocs florals i que Verdaguer va rebre precisament per l'Atlàntida.
Enguany el consistori barceloní ha pres la decisió de restaurar el conjunt monumental. L'Institut del Paisatge Urbà s'encarregarà de les obres de reforma que començaran el 2016 i que consistiran en retornar l'antic esplendor que havien gaudit els pavellons, restituir la tanca perimetral i recuperar la part del jardí que s'ha conservat. La Universitat de Barcelona actual propietària de la finca enclavada entre la facultat de Dret, l'Avinguda de Pedralbes i el carrer George Collins, l'ha cedit a l'Ajuntament per deu anys a canvi d'una compensació econòmica pactada per ambdues parts. Un cop rehabilitada la porta dels pavellons s'ha previst que la seva visita sigui de pagament amb la finalitat de recuperar la inversió realitzada i finançar futures activitats de caire divulgatiu amb la intenció que esdevingui una nova atracció turística de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada