PAVELLONS DE LA FINCA GÜELL

Tipus: Edificis de serveis
Període: 1884-87
Autor: Antoni Gaudí i  Cornet  (1852-1926)
Situació: Avinguda de Pedralbes, 7 
Estil:  Japonista

Una de les realitzacions més conegudes i admirades d'en Gaudí és la reixa del  Drac que representa Ladó,  el guardià del  jardí de les Hespèrides, on  segons el  relat mitològic dels treball d'Hèrcules hi havia uns tarongers amb  els fruits d'or custodiats per les nimfes,  filles d'Atles. Hèrcules va vèncer la vestia alada i la va encadenar,  arrabassant-li  les taronges prohibides; els déus empipats van convertir les Hespèrides en arbres i a Ladó en la constel·lació d'estrelles coneguda com la de la serp. En realitat,  el monstre i les nimfes esmentades,  són el motiu del poema èpic de l'Atlàntida de Jacint Verdaguer, escriptor admirat per Gaudí i  relacionat amb  les famílies Güell i López, la unió de les quals havia creat  a finals del  segle XIX una de els fortunes més poderoses de Catalunya. Inspirat en el  poema  que Verdaguer  havia escrit per enaltir el seu protector Antoni López i López, primer  marquès de Comillas,  Gaudí  va projectar la tanca que encerclava una finca de grans dimensions propietat d'Eusebi Güell, gendre d'aquell prohom de l'aristocràcia del diner  i  mecenes de l'insigne arquitecte. 

La cèlebre reixa del Drac, instal·lada entre la porteria i  les cavallerisses, donava accés a un  jardí que començava en aquest punt i s'estenia fins a la veïna població d'Esplugues. Avui  dia,  en  la part que resta del jardí primigeni, esquarterat per les successives ampliacions de la Ciutat Universitària i la prolongació de la Diagonal,  s'hi conserva aquell conjunt,  conegut  amb el sobrenom dels pavellons,  que projectà Gaudí. En tractar-se d'unes construccions que no tenien funció residencial Gaudí, lluny encara de culminar la seva carrera com arquitecte, va poder  experimentar lliurament  aplicant-hi un  llenguatge formal d'inspiració japonista i barrejant-hi tota mena d'artesanies tradicionals amb tecnologies industrials. Efectivament, en  els pavellons un jove Gaudí posà en pràctica les lliçons apreses en la construcció  del  "Capricho de Comillas" que li havia  encarregat  el  sogre d'en Güell en 1883 i en el qual  havia aplicat el decorativisme extravagant,  influït per l'estètica de l'Extrem Orient, que tant li  havia impressionat  en el  seu pas per la Fira Universal  de París de 1878.                         

                                                                          

De les cavallerisses i la porteria, sense entrar en detalls sobre  estructures i distribució dels  espais ja que defugen de l'objecte d'aquest blog, destaquen els revestiments de ceràmica amb  un  motiu  semicircular que recrea les escates d'un peix i  la utilització  primerenca del  trencadís, visible en  les diverses cúpules que coronen aquests edificis. Altres elements de clares referències orientals son les finestres trapezoïdals de la part  alta de les cavallerisses, el  fris calat que circumda la part  superior  d'ambdues construccions -fet  de maons col·locats en  triangles equilàters-  i  l'esquitx de fragments de ceràmica apreciables en  les juntes de maó bicolors. 

El drac de ferro colat, encarregat l'any 1885 als tallers de Vallet i Piqué, mostra la  confluència entre materials industrials i treball artesanal que distingeix els primers dissenys d'en Gaudí; les ales aconseguides amb els doblecs d'una fina planxa, les potes amb rugositats metàl·liques i el coll i la cua fets d'espiral de ferro converteixen  el  drac en una icona d'aquesta original  combinació de tradició i  innovació.  A banda, Gaudí aposta decididament,  sense concessions,  per un decorativisme fantasiós que es constata pel  fet  que el  drac subjectat amb cadenes que culminen en boles punxegudes -disposades segons l'ordre de les estrelles en la constel·lació de la serp en referència al mite que Verdaguer glossà en el seu poema  l'Atlàntida- manté la boca oberta en actitud amenaçant. En origen la peça era policromada i  les urpes es movien gràcies a un senzill  mecanisme la qual cosa conferiria major efectisme als temibles atributs de la bèstia. A la banda dreta,  damunt  del drac, hi ha un pilar de maó en al·lusió a les  Hespèrides transmutades en  tarongers com a càstig pel  robatori  dels fruits d'or  que hi conté la lletra G envoltada d'englantines, premi que es lliurava als guanyadors dels jocs florals i  que Verdaguer  va rebre precisament  per l'Atlàntida.  

Enguany el consistori barceloní ha pres la decisió de restaurar el conjunt monumental. L'Institut del Paisatge Urbà s'encarregarà de les obres de reforma que començaran  el 2016 i que consistiran en retornar l'antic esplendor que havien gaudit els pavellons, restituir la tanca perimetral i  recuperar la part del  jardí que s'ha conservat. La Universitat  de Barcelona actual  propietària de la finca enclavada entre la facultat de Dret,  l'Avinguda de Pedralbes i el carrer George Collins, l'ha cedit a l'Ajuntament per deu anys a canvi  d'una compensació econòmica pactada per ambdues parts. Un cop rehabilitada la porta dels pavellons s'ha previst  que la seva visita sigui de pagament amb la finalitat de recuperar la inversió realitzada i  finançar  futures activitats de caire divulgatiu amb  la intenció  que esdevingui una nova atracció  turística de la ciutat.