CASINO DELS NOIS

Tipus: Edificació d’esbarjo

Període: 1888 (reformat el 1899)

Autor: Gerard Guitard i Lostaló (1844-1930)

Situació: Rambla del Portalet, 1. Sant Feliu de Guixols

Estil: Neoàrab

A Sant Feliu de Guíxols hi trobem un dels vestigis més interessants d’arquitectura orientalista del Principat: Ens referim al casino de la Constància, erigit a l’any 1888 per  l'arquitecte General Guitart i Lostaló (1859-1926) i posteriorment reformat i ampliat.

L’any 1888, l’entitat la Constància, fundada el 1851,  decidí construir el seu propi local amb les dues façanes encarades respectivament a la Rambla del Portalet i el carrer Sant Roc. Deu anys mes tard, el 1899, l’edifici es reformat pel mateix arquitecte per encàrrec de la societat Nuevo Casino La Constancia. Les obres, finalitzades el 1902, confereixen a la façana l’aspecte neoàrab que presenta actualment. El 1928, l’entitat compra dues cases veïnes del carrer Sant Roc i del passeig dels Guixols  i empren l’ampliació del Casino, segons el projecte de l’enginyer Jaume Lladó, per encabir-hi  la biblioteca i el salo de ball.

Val a dir que a finals del segle XIX havia a Sant Feliu cinc casinos o societats de socors mutu que havien aixecat diferents associacions menestrals i obreres de la vila. Ara be, d’aquest llegat només es conserva, pràcticament intacte, aquest edifici, popularment conegut com el casino dels nois, en referència al jovent amb inquietuds progressistes que s'hi reunia i que van ser especialment actius, en l’àmbit de la cultura, fins l’arribada del turisme a la dècada dels 60  del segle passat. 

Tot el conjunt té un aire marcadament arabitzant. El cos circular de la cantonada - un mirador de tres nivell finalitzats respectivament amb trencadís de ceràmica vidriada-, les obertures d'arc de ferradura apuntat, el fris d'arcuacions cegues que ressegueix tota la part superior de l'edifici, els esgrafiats de la façana i les gelosies que tanquen les finestres de les golfes, formen part d'un llenguatge historicista d'arrel romàntica, freqüent a la Catalunya de la segona meitat del segle XIX.

PANTEO FAMÍLIA ALBAREDA

Tipus: Conjunt  funerari

Període: 1898-1904

Autor: Leandre Albareda i  Petit i  Antoni  Rovira i Rabassa

Situació: Cementiri  de Montjuic.  Agrupació  5a,  nº1

Estil:  Neoegipci

Pel que fa a la utilització de l’obelisc, exponent de la tipologia de construccions funeràries d’estil neoegipci, LeandreAlbareda i Petit ens torna oferir un dels millors exemples que poden trobar a Barcelona: El seu panteó familiar, que construeix el 1889,  en un terreny del cementiri de Montjuic que ell mateix va dissenyar , en col·laboració amb l’arquitecte Antoni Rovira i Rabassa , acadèmic de la de Belles arts de Barcelona, catedràtic de l’ecola Superior d’Arquitectura fundada en 1875 , autor de molts dels mercats municipals ( com per exemple, Barceloneta, Concepció o Sant Antoni)  i de l’antiga seu del Banc de Barcelona, actual Museu de la Cera.. Emplaçat damunt d’un promontori, amb unes vistes espectaculars sobre el port de Barcelona, l’obelisc s’erigeix damunt d’una base troncopiramidal, en el centre d’una plaça circular a la qual s’hi accedeix per una escalinata, ornat amb baix-relleus de flors que van ser cisellats pel prestigiós escultor Manuel  Fuxà i Leal (1850-1927). Presideix el conjunt un àngel sedent de marbre, vestit a la manera clàssica, obra de Josep Campeny i Santamaria (1858-1922), que empunya en una mà la palma de la victòria sobre la mort i en l’altra les flors de cascall o dormidora, símbol del somni etern.  

De l’ elecció de l’obelisc, un element de clara filiació egípcia, es desprèn una declaració d’intencions : D’una banda, de caràcter programàtic i, de l’altra banda, de caràcter commemoratiu . Pel que fa a la primera, la forma estilitzada de l'obelisc, degut a la intenció d'aconseguir la major alçada possible partint d'una basa quadrada relativament petita, sembla voler excitar la mirada cap el cel , el put d’arribada desprès de la mort , on l’ànima del creient  trobarà  la seva merescuda recompensa. En canvi la segona , la commemorativa, persegueix fer remembrança de la vida i l’obra del difunt de manera que aquest panteó , com tants altres dels prohoms d'aquell temps, transcendeix l'exclusiva intencionalitat religiosa per esdevenir un eina de propaganda ideològica. L’obelisc, en aquest cas, ret homenatge  a qui va concebre i promoure el recinte sagrat de Montjuic.

CLINICA SABATÉ

Tipus: Clínica

Període: 1915

Autor: Josep Mª Vaquer i Urquizu

Situació: Plaça Alfons XI , 7 Tortosa

Estil: Neoegipci

En un lateral de la plaça Alfons XII –L’epicentre de l’eixample burges de Tortosa- s’hi erigeix un singular edifici d’estil modernista de planta baixa i quatre pisos, tot i que el darrer és un afegit posterior sense cap valor artístic. Projectat per Josep Mª Vaquer i Urquizu, mestre d’obres titulat l’any 1888,  i construïda en 1915 presenta una profusa ornamentació escultòrica amb motius directament extrets de l’art egipci. La decoració és un intent de recuperar l’extravagància orientalista en un moment en el que aquesta corrent era força criticat pel Noucetisme. Per  això, sembla que aquest llenguatge formal estigués fora de lloc, fins i tot passat de moda,en opinió dels seus coetanis, tot  i que no  haurien  expressat el  seu  enuig  a com  ho  havien  fet  amb la casa  Xina dels germans Guardiola. Tantmateix podem considerar-lo un cas únic en el  context  Català ja que  existeixen molt pocs exemples d’edificis exempts d’estil Neoegipci que no  siguin  monuments funeraris. 

En la façana principal son visibles, a banda i banda del portal d’accés, dues figures escultòriques monumentals en forma d’esfinxs alades,  obra de l’escultor local  Arnaldo  Alemany  Pi .  La planta baixa s’hi aprecien dues columnes cilíndriques amb capitells de la flors de lotus que sostenen un arquitrau rematat amb el bust en relleu d’una deessa egípcia. En les plantes superiors, visualment ordenades segons un poderós eix de simetria vertical,  les columnes continuen en forma de falses pilastres de fust pla que semblen emular les entrades pilones dels temples de l’època faraònica. 

L’edifici ha patit diverses reformes que l’han afectat relativament poc, preservant en l’actualitat gran part del seu aspecte originari. Tot i així l’acabament superior va desaparèixer amb l’ampliació d’un nou pis i el mirador sobre el xamfrà de la façana principal no s’ha conservat. Fins no fa gaire va ser la seu d’una clínica privada, fundada en 1916 pel Doctor Sabaté i posteriorment va allotjar la clínica Tortosa SA