PARANIMF DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Tipus:  Edifici destinat a Serveis 

Període:  1863-1871

Autor:  Elies Rogent i Amat  (1821-1897) 

Situació:  Gran  via de les Corts Catalanes,  585 

Estil:   Neomudèjar

La dècada del 1860 representa per a Barcelona la consolidació del medievalisme d’origen romàntic en l’arquitectura. En efecte, l’enderrocament  de les muralles va concitar als arquitectes desitjosos de trencar amb la tradició  neoclàssica a posar en pràctica els postulats historicistes; Mentre Josep Oriol  Mestre estrena  l’Eixample amb la  Casa Gilbert  -una construcció de regust neogòtic-  que  aixeca just on desprès s’obriria la Plaça Catalunya; Elies Rogent simultàniament dissenya l’edifici  de la Universitat de Barcelona de línia neoromànica. 

   

En  aquell moment el projecte de la Universitat  de Barcelona estava en sintonia amb allò  que es considerava  “modern”  ja que, d’una banda,  incorporava l’estil cosmopolita i de moda anomenat Rundbogenstil  que Friedrich von  Gärtner havia concebut  per a la Universitat  de Munich i que Rogent havia tingut l’oportunitat  d’admirar en el seu viatge per  Alemanya del 1855, i  ,d’altra banda, integrava en  el mateix edifici el ric llegat arquitectònic de la Catalunya medieval que estimulava la imaginació dels qui en plena Renaixença  cercaven en el passat punts de referència per enfortir la identitat nacional.                

Val  a dir que aquest medievalisme, diguem- ne més “nostrat”,  no  monopolitzava l’evolució  formal de l’arquitectura de l’època,  sinó  que constituïa una més de les diverses tendències que hi havien dins del  que s’ha convingut  anomenar l’estil  Historicista.  Es en aquest context  que s’hi  inscriu una corrent  peculiar del medievalisme molt estesa a partir de la  dècada de 1860: Ens referim al  l’Orientalisme i,  pel que fa al  cas que ens ocupa,  a la  seva variant   Neomudejar  que  Elies Rogent  aplica a un espai  tant  emblemàtic  com és  el  paranimf  de la Universitat de Barcelona.  

Davant la iniciativa de construir un edifici que acollis la Universitat , Elies  Rogent va elaborar,  des de 1854,  diversos projectes  fins que a 1859 dissenya  el definitiu com a conseqüència de la  decisió d’ubicar-lo  en els terrenys que ocupa actualment.  Les obres es van iniciar en 1863 i  van acabar en 1871, tot  i  que no es va inaugurar oficialment fins a 1877.

Aquest  llarg  període de gestació de l’edifici transcorre en paral·lel  a  la consolidació  d’un nou  paradigma que parteix de les diferents tradicions constructives  per revolucionar el llenguatge formal de l’arquitectura .   En  el mateix sentit, cal  posar de relleu que el període d’aprenentatge i  formació  de Rogent ressegueix un itinerari similar  en plena l’eclosió  del  Romanticisme a Catalunya.              

           

Així  és,  els seus  biògrafs  remarquen sovint  l’admiració que des de jove sentia  Rogent per l’arquitectura medieval  catalana, en  contraposició  als ensenyaments acadèmics que havia rebut a l’Escola de la Llotja i  dels quals acabarà abominant.  De manera precoç  va tenir la necessitat de conèixer  el patrimoni  del  país emprenent   el  1841 el  seu periple d’excursions per  la Catalunya interior  (en ocasions acompanyat per  Claudio Lorenzale, Josep Oriol Mestres i  Pau  Masferrer, referents arquetípics del moviment  romàntic) on  discernirà  els trets característics de la  seva  particular concepció del historicisme.  El 1844,  continua els viatges per Espanya amb l’objectiu de familiaritzar-se amb  arquitectures alienes a la tradició catalana. La primera meta, Saragossa, el  posa en contacte  amb l’estil mudèjar  del qual  aprehendrà   aspectes formals innovadors com la utilització del totxo i  dels ornaments de terra cuita.  Amb  aquest  bagatge i  una marcada actitud antiacademicista   ingressa el 1845 en  l’Escuela Especial  d’Arquitectura de Madrid, on acaba la carrera en 1848.  La Real Academia de Sant  Fernando li concedeix el  títol  d’arquitecte en 1851 i,  el mateix any, comença la seva dedicació  docent  a l’Escola de Mestres d’Obres de Barcelona , instal·lada en la Llotja.   

Es  aleshores que planeja l’edifici de la universitat de Barcelona amb la pretensió  d’arremetre contra el neoclassicisme  al·ludint a les arrels medievals de Catalunya que en el Paranimf  barreja amb l’aportació de l’arquitectura islàmica.  El  1871,  l’any que acaben  les obres,  Elies Rogent és nomenat primer director de l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, que en 1875 ocupa les dependències de la Universitat en ser reconeguda oficialment . Des d’aquest  càrrec exercirà una profunda influència en les noves generacions d’arquitectes  barcelonins  afavorint l’eclosió del l’eclecticisme, el tret  característic de l’arquitectura catalana de la segona meitat  del  XIX  sobre el  qual  s’hi  assentarà el modernisme de principis del  segle XX.