Tipus: Edifici
residencial
Període:
1888-1910
Autor: Desconegut
Situació: Plaça de la Vila, 11
Vilassar
de dalt
Estil: Neoàrabe Aquests edifici es va aixecar en el solar que ocupava l'antiga Casa Consistorial de Vilassar de Dalt. El terreny era erm des que s'havia cremat l'edifici municipal i , per això , en Josep Piferrer i Pintó, conegut a la vila com el noi Baiau, el va adquirir en pública subhasta el 14 de juny de 1887. Amb aquest malnom la gent de Vilassar de Dalt es referia a un personatge excèntric, d’aspecte efeminat i aficionat al transformisme, que havia tornat de "les Amèriques” més savi que ric. Gran activista de la cultura local formà part dels dotze socis fundadors de la Societat de la Massa, es a dir, d'aquells prohoms de Vilassar que van decidir construir un teatre en el café que havia servit d'espai escènic i on uns anys abans en Pifarrer havia adquirit celebritat entre els seus veïns com a director, actor i escenògraf de comèdies.
Cal
Noi Baiua, conegut també com a “Casa Mora”o Cal Vitissi,
destaca per la balconada estrafolària que sobresurt de la façana de
manera ostentosa, sense continuïtat en els laterals.
El conjunt esta concebut per ser vist de front per la qual cosa les dues plantes, d’arcs plurilobulats que descansen sobre columnes amb capitell arabitzant, son
coronades per un terrat estret amb teulada d’una sola vessant rematada amb merlets escalonats. La galeria, de fet, és dissenyada com una gran escenografia que ressalta l'aspecte d'un edifici de factura molt modesta
La casa és el
capritx d’un indià amb ganes d’enlluernar als seus coreligionaris, tot i
que no va arribar a veure-la acabada, doncs la seva mort - sobrevinguda el 1897- li ho va impedir. Tanmateix aquest deliri contrasta amb el clixé d'edificis de
caire tropical envoltats de palmeres que tots imaginem que son les cases d’Indians. Val a dir, però,
que els indians mai van crear
un patró constructiu específic, diferent a les
corrents estètiques imperants en cada època, de manera que s’entén que
en Pifarré fes servir el “neoàrab” alhora d’impressionar als seus coetanis amb una bona dosi
d’Exotisme.
Suposo que el neoarab va ser inspirat pel colonialisme dels veins europeus i afavorit per la climatologia. Almenys en aixo resulta mes conson que les mansions estil nordic de sostres molt inclinats
ResponEliminaL’orientalisme constituïa, certament, un paradigma estètic de referència a Europa en plena era colonialista de manera que no era un fenomen estrictament espanyol o català. Ara be, del teu comentari (no saps fins a quin punt t’ho agraeixo) es desprèn un altre ordre de consideracions que sovint han estat bandejades per la història de l’art. Em refereixo a la influència que va tenir en l’arquitectura moderna un element constructiu tradicional, característic de la mediterrani a, com és la coberta plana. Sovint es considera que el racionalisme arquitectònic (banhaus) el va incorporar a partir de l’ús del formigó o de la concepció funcional dels espais, però qui pensen això obliden l’atracció que van exercir el nord d’Àfrica en arquitectes de referència per aquella tendència com van ser Mies Van der Rohe o Le Corbusier.
Elimina