PANTEÓ DE LA FAMÍLIA BATLLÓ

Tipus: Art funerari

Període: 1889

Autor: Josep Vilaseca

Situació:  Cementiri Montjuïc. Agr. 3ª, nº 8

Estil: Neoegipci

El panteó Batlló i Batlló,  excavat en un talús rocós de Montjuic, va ser enllestit l'any 1889. Vist de lluny, la contundència dels murs i  les formes quadrades pures evoquen la solidesa monumental dels temples egipcis.  De fet ,  el  conjunt  respira un regust faraònic, flanquejat per dues grans columnes estriades i capitells amb caps d’òliba, que suporten uns  àngels hieràtics , amb les ales plegades a mode de capa. 

La família Batlló va ser una de les nissagues més poderoses del tombant del segle XIX. Fabricants de teixits de cotó, van posseir dues grans fàbriques a Barcelona, la que ocupava l'actual edifici de l'Escola Industrial i el gran complex fabril de Can Batlló, a la Bordeta. Els Batlló i Batlló constitueixen la segona generació, fruit del matrimoni entre Feliu Batlló i Barrera i la seva neboda Margarida Batlló i Dachs. Ells son els qui  encarreguen a Josep  Vilaseca (1848-1910),  l’afamat  arquitecte de l’Exposició Universal de 1888,  la construcció  d’un monument funerari.   

Josep  Vilaseca opta  per  l’estil neogipci per realitzar  l’obra. Tanmateix,  si  be és cert que des del Renaixement obeliscos i  piràmides  formen  part  dels  mausoleus i que l’Academicisme neoclàssic del XVIII incorpora  les portes –pilons als cementeris  (Com havia fet  Ginesi en el recinte sagrat del Poblenou) la tria de Vilaseca no  sembla haver  estat motivada per la tradicional  associació  entre  art  funerari i les creences sobre la immortalitat de L'Antic Egipte.  El sentit  que persegueix  amb l’ús d’aquest estil és difícil de precisar,  però segurament s’apropa més al seu afany per experimentar amb diferents corrents estètics en un intent de definir allò que  havia de caracteritzar  a les construccions “modernes”.  Val a dir que el  “neoegipci” irromp de nou a Barcelona,  per  influencia de França,  a finals del segle XIX,  incorporant-se  al corpus de llenguatges historicistes que conformen  l’arquitectura pre-modernista.

A finals de la dècada dels 80 Vilaseca havia realitzat quatre construccions amb aquest    format :  la Casa Bruno Cuadros, la Casa Plà, el Panteó de la Familia Batlló,  les tres a Barcelona,  i  la Casa Pujol a Lloret de Mar. Tot plegat es indicatiu  que el interès de Vilaseca  per  aquest  estil no es anecdòtic,  ni  es pot considerar  un  assumpte menor o passatger. La proximitat  d’aquestes obres en el  temps permeten suposar que,  tot i les diferencies entre elles, estan en  relació amb les seves indagacions per innovar  la arquitectura del  seu  temps. De fet, els manuals que consulta sovint  incorporen  pagines dedicades als ornaments faraònics i els teòrics que segueix  enalteixen  aquest estil  monumental com,  per exemple, Gottfriend Semper , el representant de l’escola de Viena que tant admira. En concluisió,  des de la  dècada de  1880 Vilaseca havia incorporat el  Neoegipci  al seu bagatge de coneixements i, en plena  febre constructora de la ciutat expandint-se fora muralles,  l’aplica al Panteó  funerari  dels Batlló. .

Manuel  Fuxà i Leal  (1850-1927) és qui  realitza les escultures  sota la supervisió  de Josep  Vilaseca.  Fuxà  és un escultor  barceloní format  en l'escola Llotja  amb el mestre Rosend Nobas  que  adquirí certa fama realitzant  les estàtues  de molts dels grans conjunts monumentals  de l’època.  En el cas que ens ocupa sobta  la coexistència de la iconografia cristiana amb el  simbolisme faraònic com es pot  apreciar en  la creu grega  dins del disc solar  característics de l’Antic Egipte que hi ha  damunt de la porta principal.  També els dos àngels semblen  recrear   les deesses Isis,  Nephthys, Serket i Neith, protectores del món ocult i la resta de motius decoratius  ( corol·la de lotus, papirs...), alternant  amb  els emblemes de la mort de l’antic Egipte (Com  l’òliba  representativa d’Horus),  en  contrast  amb  la forja de ferro de la porta  que imita  la creu.