PALAU MERCADER

Tipus: Edifici Residencial
Període: 1864-1869
Autor:   Jose Domínguez Valls
Situació: Ctra. D’Hospitalet s/n  (Cornella del Llobregat)        
Estil:  Neoàrab 

El Palau Mercader va ser construït entre el 1864 i el 1869 per encàrrec de Joaquim de Mercader i Belloch (1824- 1904), en una finca de Cornellà, propietat de la família. El projecte va implicar l’execució  d’obres de gran envergadura que, a banda de l’enderrocament de la masia anomenada mas Oriol de l’Empedrat , va comportar la creació d’un jardí de 48 hectàrees amb plantes exòtiques.   

Cal recordar que Joaquim Mercader era en  aquella època un reconegut col·leccionista i aficionat a la història,   amb  possessió  d’ una important col·lecció arqueològica que va incloure en el «Museu zoològic comte de Belloch», fundat pel seu pare, Ramón Mercader, en 1835. El Museu  zoològic físicament es trobava al carrer Lledó, número 11, de Barcelona,  però la col·lecció d’ armes, monedes, armadures, ventalls, gravats, ídols romans, i diversos objectes rars i antics els conservava  al Palau ricament decorat amb motius neoàrabs  que tenia la família al Passeig de Gracia, a l’alçada del carrer Provença, i que va desaparèixer al mateix temps que s’erigia la residència senyorial a Cornella.   

El mestre d’obres Jose  Domínguez Valls, empès per la corrent  historicista del moment, va construir aquest edifici residencial de dimensions colossals on barreja estils de diferents èpoques. De fet, l’aspecte exterior recorda un castell medieval, a jutjar pels merlets que coronen el seu perímetre i les torres octogonals de les seves cantonades, que contrasta amb el decorativisme sumptuós de l’interior,  on els diferents espais d’us privat tenen “caràcter” segons la funció representativa que se’ls assigna. Les denominacions de les sales obeeixen a l’estil decoratiu (per exemple, la Sala de pas o del Renaixement) o un objecte (la Sala dels Pianos) o funció (el menjador). Ara be, pel que fa a l’objecte d’estudi del blog, i per tant a la nostra fixació en l’estil orientalista, en destaquem el Saló àrab i el salo Rosa. 
  

El Saló Àrab, contiguo a la recepció i destinat  a actes socials,  es feia servir  ocasionalment com a sala de ball. L’epidermis de les seves parets és típicament neoàrab, tot i així  destaquem  com a curiositat  la llegenda amb grafia àrab dels noms de Mercader i Comtes de Bell-lloc  que recorre el  fris la sala. Detalls com aquest demostren  la filiació del programa decoratiu amb les necessitats  i els costums socials de la burgesia que havia  arribat  al  govern  amb la restauració de la monarquia d’Alfons XII  desprès del cicle revolucionari,  iniciat  amb  la Gloriosa de 1868 i finalitzat amb  la I República,  que els havia catapultat al poder polític.  

El Saló Rosa era el dormitori, presidit per un llit amb baldaquí,  en part constituït per elements salvats de l’enderrocament del Palau del Passeig de Gràcia el  1871.  Val a dir, que la presència d’un baldaquí amb cortinatges no respon  només a la voluntat   de preservar l’escalfo del llit i la intimitat del descans  sinó que tenia la funció simbòlica de mostrar d’estatus dels seus propietaris.   A partir del segle XVIII, seguint la moda francesa, el dormitori havia pres un rol destacat en els espais de recepció de la casa. Durant el dia era una sala on es rebien les visites i de nit servia d’ estança pel repòs, per això solia estar dividit  en dues parts, la alcova, on es trobava el llit, i la avantcambra amb cadires i tauletes pels convidats. La alcova podia tancar-se amb portes, tot i que sovint només es feia servir cortinatges. Per aquest motiu , el dormitori, a la vista de gent aliena al propietari i  la seva família, en realitat feia la funció d’aparador on s’hi mostrava  la puixança i riquesa de la nissaga  a la que pertanyia la casa. Per aquest motiu el baldaquí de Can Mercader es  sofisticat i luxós, i el dormitori , tot i que en el segle XIX  acabarà  reclòs a l’àmbit privat,  en la dècada de 1860 encara tenia un paper força destacat.  El saló Rosa mostra el poder econòmic dels comptes de Belloch amb una decoració fantasiosa, que recrea un lloc de somni,  pròxim a l’edèn imaginat a partir de lectures com les mil i una nits,  això si,  embolicat de brocats, velluts, sedes, puntes… La moda del baldaquí al llit no va desaparèixer fins les primeres dècades del segle XX.

Arnau de Mercader (1852-1932), tercer compte de Belloch, fill  de Joan  Mercader  i hereu de la  seva fortuna, es van caracteritzar pel seu gran interès pels temes culturals i artístics. Ell va ordenar la construcció de la Torre Miranda, annex a la finca, utilitzada com a mirador d’ocells i observatori astronòmic, d’estil neomudèjar.  En morir Arnau Mercader  sense descendència, l’hereva universal fou la seva muller, la cantant d’òpera Paulina Pozzali Crotti.

L’any 1974, l’Ajuntament de Cornellà va fer-se càrrec del llegat, en pèssim estat de conservació. Va incloure el palau Mercader al catàleg d’edificacions històriques, va iniciar el projecte de recuperació del parc i l’any 1989 es va obrir a la ciutadania. Can Mercader va esdevenir així el primer parc públic de Cornellà. Entre els anys 1990 i 2004, el palau que domina el parc ha estat objecte de successives rehabilitacions ó, que van permetre que ja el 1995, s’obrís al públic com a museu d’arts plàstiques i decoratives i com a seu d’actes culturals.