CA L'ANASTASI MIRALLES

Tipus: Edifici Residencial i negoci
Període: 1910
Autor: Josep Graner i Prat (1844-1930)
Situació: Ctra. de Sentmenat,  20
Estil: Esteticisme Oriental

A Castellar del Vallés, just en el llindar del seu casc antic, hi ha un edifici d’estil modernista conegut amb el nom de Ca l’Anàstasi Miralles, tot i que el seu promotor original va ser Joan Ramoneda que  la va construir , en 1910, com a residencia i botiga de cansaladeria . L’Anàstasi hi va anar a viure en la dècada dels anys 20 com a llogater, fent-la servir com a centre d’operacions de la seva empresa de transport i emmagatzematge de calç. Durant la Guerra Civil (1936-1939), el negoci fou col·lectivitzat pel Comitè de Matadepera, i  la casa va esdevenir l’oficina des d’on administraven el subministrament de calç a Barcelona. Un cop finalitzada la guerra, l’Anàstasi  va comprar la casa i va reprendre l’activitat traginera amb la calç extreta dels forns de Canyelles i de Mas Olivet . Des de 1945 fins a 1990 la Flora Miralles Mas, filla del propietari, hi instal·là una petita perruqueria i aprofitava els aparadors per exposar els seus productes. La seva actual propietària, Maria Josefa Romero Miralles arriba a Castellar per instal·lar-s’hi definitivament el 1965, i viu a la casa amb l’avi Anàstasi i la seva tia Maria que era soltera. A la mort de la tieta, el 1996, la Maria Josefa hereta la casa.

Cal recordar que el modernisme, tot i les formes extravagants que el caracteritza, te les seves arrels en l'arquitectura historicista. De fet, es podria considerar una versió que porta a les últimes conseqüències els postulats de l'eclecticisme o, dit d’un altre manera, en comptes de limitar-se a imitar i combinar en un mateix edifici els llenguatges formals d’altres èpoques, o d’altres indrets, s'afanya a barrejar-los sense prendre cap mena de precaució alhora de preservar  la seva coherència estilística. En conseqüència si alguna cosa diferencia el modernisme de la resta d'arquitectures del passat és el fet que la barreja de corrents històrics acaba configurant un nou llenguatge formal. Un altre aspecte a tenir en compte és que el modernisme parteix d’una concepció de l'eclecticisme arquitectònic d'escasses referències del classicisme, amb gran riquesa d'elements d'artesanies diverses -forja, rajoles, vitralls-, sovint d'arrel orientalista pels motius decoratius resolts amb una bona dosi de fantasia. Un estil, en definitiva, més atrevit que el practicat per altres arquitectes coetanis més respectuosos amb els vocabularis tradicional.

Efectivament, de la Casa, projectada pel prolífic Maestre d’obres Josep Graner i Prat (1844-1930) mostra aquest aiguabarreig d’estils. De la façana, de clar tractament modernista, en destaquen els arcs de ferradura , en planta baixa i primer pis, i les formes circulars visibles damunt  les golfes,  d’inspiració neoàrab, tot i que podríem considerar la seva filiació a la corrent japonista. El mateix podríem dir respecte al treball de fusteria amb motius vegetals de l’aparador envidrat de la porta principal o la ceràmica de dos colors en les dovelles dels arcs de ferradura. Sen dubte, un exemple de esteticisme orientalista característic de la primera dècada del segle XX.